Han treballat tot el curs per dissenyar aquest prototip. Ara no és més que un motlle però quan estigui acabat farà la vida molt més fàcil a un nen amb paràlisi cerebral. A en David li costa caminar, però com es veu en aquest vídeo gravat fa 7 anys, amb un correpassadissos es desplaçava sense cap dificultat. El problema ha arribat quan el correpassadissos se li ha quedat petit i aquí entra en joc l'Antonio, un professor de mecànica. Va saber del cas a través de la ràdio i de seguida va entendre el que necessitava en David. ANTONIO LÓPEZ, professor de Mecànica d'EFP El Clot "Jo vaig escoltar la crida que feia la mare. I el que vaig sentir després és que tothom l'adreçava a botigues per gent que té una necessitat especial i jo el que vaig sentir és que ningú havia entès que el David, que així es diu el nen, el que vol és una joguina". I aquesta joguina ajudarà a superar els problemes de mobilitat d'un nen. Una tasca que des del primer dia ha atrapat tant el professor com els alumnes. ORIOL REVENTÓS, alumne de Mecànica d'EFP El Clot "Necessitava alguna cosa que fos molt semblant al seu cotxe, per no notar tant el canvi. Llavors va ser molt guiat, hem de fer una copia per ell adaptada amb gran i que li duri un temps". Volien fugir de la idea d'una cadira de rodes, que no li permetria tenir prou autonomia. DANI DONAIRE, alumne de Mecànica d'EFP El Clot "Amb el seu cotxe podia fer gairebé tot, anar cap amunt, cap avall i amb una cadira de rodes tens una capacitat molt més reduïda i hi ha coses que no pots fer". Ara només en queden els últims detalls, fixar el volant, una donació d'un campió de ral·lies de Zamora i pintal-lo d'un color ben llampant perquè el David pugui gaudir de la seva nova joguina que alhora li permetrà tornar a ser autònom.
Fins aleshores en David, s’ha estat desplaçant amb un correpassadissos. Tot canvia quan l’Antonio López, professor de Mecànica de l’EFP El Clot, s’assabenta del cas a través de la ràdio, és aleshores quan comença a idear un nou caminador per al nen.
“Tothom l’adreçava a botigues per a gent que té una necessitat especial” afirma l’ Antonio, però com a nen que és “el que vol és una joguina”. L’ Antonio ho va entendre d’aquesta manera i es va posar a treballar amb els seus alumnes en el que serà el seu nou mitjà de desplaçament, un cotxe al qual només hi falten un parell de detalls per acabar-lo d’enllestir: fixar el volant –que ha estat cedit per un campió de ral·li de Saragossa- i pintar-lo d’un color que agradi a en David.
