En un dels xamfrans del passeig de Gràcia amb Aragó ja hi podem veure una imatge inèdita. Un dels quatre ascensors que s'han instal·lat a l'estació. Sota el subsòl, aquest ascensor donarà accés al nou vestíbul, de 265 metres quadrats. Un espai per on abans només s'accedia al metro i ara serà compartit entre Renfe i el suburbà. Aquest vestíbul secundari estarà connectat amb un altre, el principal, que ja existia abans. Aquí, la diferència més visible és que la superfície s'ha ampliat. Aquesta línia divisòria que veieu al sostre marca l'ampliació de l'antic vestíbul. I això que hi ha al meu darrere són els 130 metres quadrats nous amb els què compta. Tot plegat, perquè l'espai sigui més diàfan i el fluxe de passatgers, més àgil. Fins i tot, els usuaris que hi hagi el vestíbul podran veure passar el tren des de les màquines validadores. I això és així perquè els passadissos laberíntics i les escales infranquejables d'abans s'han substituït per accessos més directes i, lògicament, escales mecàniques. De les set que hi haurà, només en queda una per instal·lar. La connexió entre els dos vestíbuls i les andanes es farà a través d'una passarel·la per sobre les vies que s'està enllestint. La propera tardor, aquests espais, ara plens de pols, ja tindran aquest altre aspecte. El d'un intercanviador modern i accessible que deixa enrere imatges com aquestes.
La propera tardor, els usuaris deixaran de fer el transbordament de Rodalies al metro pel carrer d’Aragó. L’estació de tren de Passeig de Gràcia obrirà remodelada, amb uns accessos adaptats a persones amb mobilitat reduïda i una superfície útil per al viatger que s’ha duplicat. Però cal entendre que la tardor s’allarga fins al 21 de desembre. Per tant, molt probablement, la veurem enllestida abans que acabi l’any.
El perquè dels retards
El camí fins aquí no ha estat fàcil. L’obra havia d’acabar al setembre, però els imprevistos n’han alterat el calendari. Durant les excavacions, han aparegut serveis, com col·lectors i cables, que ni les companyies de subministraments sabien que existien. La climatologia tampoc no ha estat favorable. Segons fonts d’Adif, des de l’inici de les obres, el maig de 2012, ha plogut massa i això ha complicat els treballs.
Tot plegat, sense oblidar que es tracta d’un punt urbà conflictiu. El carrer d’Aragó és una de les vies més transitades i el passeig de Gràcia, dels més passejats per vianants. Amb tot, en cap moment no ha calgut tallar-hi la circulació ferroviària i les restriccions viàries només han afectat un carril a Aragó.
Problemes amb solucions
Un altre dels impediments del projecte ha estat tècnic. Les obres han permès ampliar en 130 metres quadrats l’antic vestíbul principal i, alhora, se n’ha construït un de nou. Aquest últim també permetrà enllaçar amb l’estació de metro. Però per connectar els dos vestíbuls va sorgir un entrebanc: la cota del suburbà.
La connexió entre els dos espais es farà a través d’una passarel·la per sobre de les vies de tren. Aquesta connexió ha de salvar un desnivell d’1,70 metres. Un elevador vertical s’encarregarà de resoldre’l. Funciona de manera individual com un ascensor sense caixa. L’utilitzaran persones amb mobilitat reduïda. Al costat, s’hi instal·laran escales per a la resta de passatgers.
Pel que fa a la resta d’elements d’accessibilitat, sis de les set escales mecàniques que hi haurà ja s’han instal·lat. Dels quatre ascensors, ja n’hi ha dos d’enllestits.
