L’Estació de França, tal com la coneixem actualment, amb una gran estructura metàl·lica d’estil modernista, es va començar a construir l’any 1926 i va entrar en servei l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Universal. La va inaugurar el rei Alfons XIII i va unir per primera vegada Barcelona amb França.
Durant molt temps ha estat la segona estació més important de la ciutat després de la de Sants, pel fet de ser el punt de partida dels trens de mitjana i llarga distància. L’any 1992 es va fer l’última reforma d’aquesta infraestructura i des de llavors ha anat perdent usuaris, tot i que va haver-hi un repunt l’any 2006, mentre duraven les obres de l’AVE. De les incidències patides a l’estació, la més rellevant va ser una ventada durant el 2007, que va trencar bona part dels vitralls del sostre. Durant el mandat de Trias, el 2012, es va apostar per tancar aquesta estació pensant que seria innecessària amb la de la Sagrera però va quedar operativa.
Actualment l’estació acull fires i exposicions i és la terminal dels trens de rodalia de la línia R2 Sud que van cap a Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú. També acull trànsit de mitjana distància a l’interior de Catalunya i pel que fa a llarga distància conserva el Talgo Torre del Oro a Sevilla i un servei Alvia amb destinació Madrid passant per València.
