La inclusió del corredor a la xarxa bàsica transeuropea de transports és fruit d’una proposta formal del Govern espanyol, sotmesa des de fa dos anys a una forta pressió política i social de les organitzacions empresarials de l’eix litoral: Catalunya, València i Múrcia. La xarxa ferroviària, que circularà al llarg de 1.300 quilòmetres pel litoral, proporcionarà una injecció de diners i d’ocupació i desenvoluparà el comerç de la zona.

Els projectes classificats com a prioritaris per al marc pressupostari del període 2014-2020 són difícils de finançar amb fons privats o només amb els pressupostos estatals. La UE té una partida de 40.000 milions d’euros, 18.000 milions dels quals es gastaran en corredors energètics i en infraestructures digitals. En contrapartida, Brussel·les exigeix que les infraestructures prioritàries rebin el cofinançament dels governs i el compromís d’enllestir-los en els terminis fixats.

El corredor, estretègic
El corredor és un traçat necessari per garantir el transport de mercaderies entre el nord d’Àfrica i sud d’Espanya amb Europa, però també per garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes per on s’ha de vertebrar.

Les comunitats autònomes per on hauria de passar el traçat representen el 37% del producte interior brut d’Espanya. D’aquesta xifra, més de la meitat correspon a Catalunya, que representa el 19% del PIB de l’Estat. Aquestes comunitats concentren, a més, un 40% de les empreses que hi ha a Espanya i el 60% de les exportacions.

El corredor mediterrani ajudaria a optimitzar els recursos i convertir l’arc mediterrani en una macroregió econòmica per potenciar el creixement de les regions que en formin part.

Actes de celebració

L’elecció de l’eix mediterrani se celebrarà aquest dimecres al vespre en un acte que es farà a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, a la Llotja de Mar, al qual assistiran, entre d’altres, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el ministre de Foment, José Blanco. Després d’unes darreres setmanes en què es dubtava del suport del govern central a la infraestructura mediterrània, Mas i Blanco escenificaran l’impuls d’una infraestructura que trenca amb l’Espanya radial.