Les catifes vermelles s’utilitzen per senyalitzar els carrils bici en punts de creuament amb vehicles o bé per indicar la prioritat dels ciclistes en un punt determinat. Millora la visibilitat d’aquest col·lectiu però es pot convertir en una arma de doble fil. Així ho veu Gil Toll, un ciclista que està de baixa per un accident en una d’aquestes catifes vermelles. Assegura que treuen adherència respecte a l’asfalt i que es converteixen en un perill per als ciclistes. En el seu cas, va relliscar amb el terra moll després de frenar per evitar atropellar un vianant que creuava en vermell: “No pot ser que es converteixin els carrils bici en una pista de patinatge”, declara. Val a dir que tot i que el vianant va ajudar el Gil en un primer moment, al cap d’uns minuts va marxar sense deixar les dades a l’accidentat.
De la seva banda, el president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Carles Benito, assegura que la pintura vermella està feta amb components que la fan menys lliscant que la senyalització habitual. “Si mirem altres països no s’hi ha implementat una millor mesura, no hi ha una solució tècnica ara per ara que pugui millorar el que hi ha fins ara”, explica. Tot i això, reconeix que sobretot en condicions de pluja poden contribuir a una caiguda. Per això recomana extremar-hi la precaució.
L’Ajuntament assegura que a la pintura vermella de les catifes se li afegeix antilliscant de cantells angulosos de vidre, que genera major adherència. Però el ciclista accidentat ha presentat un escrit a l’administració local per explicar els fets i demanar que es revisi el protocol. De fet, Gil Toll té una proposta que, segons diu, reduiria les relliscades a les catifes vermelles: “Com a mínim que la zona central no estigui pintada i en tingui la superfície de l’asfalt, que dona molta més adherència“, suggereix el ciclista. Després de l’accident va haver de ser operat i té per davant uns sis mesos de recuperació abans de poder tornar a fer vida normal.
