El bicibús celebra dos anys, un temps en què no ha parat de créixer. Pels impulsors de la iniciativa ha estat un èxit rotund. “No ens esperàvem que dos anys després hi hauria tantes escoles”, reconeix Yago Raventós, del bicibús a Sarrià – Sant Gervasi. Per commemorar l’aniversari, han convocat un bicibús massiu al districte, on va néixer el projecte. Segons els organitzadors, hi han participat més de 150 infants i famílies.
El primer bicibús va estrenar-se el 12 març del 2021 gràcies a l’impuls del Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel. La resposta va ser tan bona que només un mes després van crear una nova línia al mateix districte. Ara, dos anys després, Sarrià – Sant Gervasi ja té cinc línies, que donen servei a nou escoles de la zona. En total, al conjunt de la ciutat ja n’hi ha 17 repartides en set districtes.
Reivindiquen una xarxa ciclista segura
Per Raventós, el benefici més immediat “és que uns quants cotxes deixen de circular i això millora la qualitat de l’aire i hi ha menys soroll, és una ciutat més amable”. A més, considera que és un projecte educatiu “molt potent” perquè promou “hàbits saludables” i “genera comunitat” entre els infants i famílies de diferents escoles de la zona.
El canvi que volem és que no sigui necessari el bicibús, que la infraestructura sigui prou segura”
Més enllà de beneficis immediats, però, els impulsors del bicibús reclamen millores en la infraestructura ciclista de la ciutat. En aquest sentit, reivindiquen que “un nen de quatre anys i un avi de 80 puguin anar segurs en bici per la ciutat”. Per això, creuen que calen carrils bici més amples, segregats del trànsit i una xarxa ciclista ben connectada.
Juntament amb el fenomen de la Revolta Escolar, consideren que són “la punta de llança del canvi de la mobilitat que es pot donar, un vector de canvi”. Per aconseguir-ho, però, demanen “voluntat política” i critiquen que fins ara no n’hi ha hagut de manera “ferma”. En aquest sentit, Raventós afirma que “avui dia el que es vol és acontentar el cotxe i els modes actius de mobilitat, i no es pot acontentar tothom“.
