L’espai aeri espanyol es divideix en tres zones: el centre, regulat des de Madrid; l’est, regulat des de Barcelona; i les Illes Canàries, regulat des de l’arxipèlag. Al contrari del que molts ciutadans pensen, la gestió no es fa des de les torres de control, que s’ocupen només del trànsit intern de cada aeroport. Són els centres de control els qui regeixen els espais aeris. El de Barcelona i l’est peninsular es troba a Gavà, en un edifici que no té rètols que l’identifiquin. L’opera la companyia Enaire i hi treballen prop de 300 controladors aeris.
L’espai aeri regulat per Barcelona limita amb el de Madrid per l’oest, amb el d’Algèria pel sud, amb el de Bordeus pel nord i amb el de Marsella per l’est. A més, és el punt amb més trànsit d’avions de tot Europa i també hi passen les rutes transoceàniques que connecten amb el continent americà. Per això la vaga de controladors aeris de França afecta molt l’aeroport de la capital catalana, i no tan sols amb aeroports francesos, sinó amb altres destinacions europees com Londres o Àmsterdam. “És com si tinguessin una aixeta, un dia normal diríem que estaria completament oberta, passarien tots els avions, i ara el que fan és obrir-la i tancar-la, quan la tanquen, s’acumulen tots els avions, i quan l’obren, tots els avions volen sortir de cop”, explica el cap dels Serveis de Trànsit Aeri, Xavier Benavent.
De fet, quan els controladors francesos fan vaga, es complica l’operativa del centre de control barceloní. Treballen sense saber quants avions passaran per l’espai aeri. Però, sens dubte, qui s’emporta la pitjor part són els viatgers, perquè tots els avions tenen restriccions i les companyies prenen mesures. “Cancel·len prèviament alguns vols perquè prefereixen operar-ne menys però amb puntualitat, o amb una relativa puntualitat, abans d’operar-los tots i tenir demores insostenibles”, diu Benavent.
