L’any 2016 es va signar un conveni entre els propietaris d’una illa de l’Eixample compresa entre els carrers de Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria per crear la primera comunitat energètica de Barcelona, i també de l’estat, amb finançament publicoprivat. La primera fase era la formada per cinc blocs amb 94 famílies. Segons la cooperativa Habitat Futura, que representa els afectats, a l’acord es va estipular que la propietat pagava la meitat de l’import de les obres i, entre la Generalitat i l’Ajuntament, l’altra 50 %. Els propietaris asseguren que fa un any que el Departament de Territori no ha pagat res mentre que l’Ajuntament, sí.
Expliquen que els pagaments es feien aproximadament cada dos o tres mesos. Donada aquesta circumstància, la cooperativa assegura que va avançar 600.000 euros amb la idea de recuperar-los, però no les té totes i la manca de finançament està afectant el projecte.
Plaques fotovoltaiques per col·locar i obres per començar
Fa un any i mig que la comunitat de propietaris de Gran Via, 471, té les plaques fotovoltaiques per col·locar. Denuncien traves administratives de l’Ajuntament, que encara no els ha donat el permís per instal·lar-les, i també manca de compromís de la Generalitat pel que fa a l’acord econòmic que van signar el 2016.
“Nosaltres complim, com a ciutadans, com a persones que ens creiem els projectes de sostenibilitat, però l’Administració no”, afirma taxatiu l’Antoni Tribó, arquitecte i president de la comunitat de propietaris de Gran Via, 471. Pitjor ho té la comunitat propietaris de Gran Via, 473. En el seu cas encara no han començat les obres i sense els diners que esperen de la Generalitat es veuen en un carreró sense sortida. “Hem de començar, el permís d’obra dura uns mesos i potser haurem de canviar el projecte”, explica Felipe Álvarez de Toledo, propietari d’un pis de Gran Via, 473.
La versió de la Generalitat
Segons el Departament de Territori de la Generalitat, els serveis jurídics ho estan analitzant i ja s’han reunit amb la cooperativa que representa les famílies afectades. Fonts de la Generalitat han explicat a betevé que cal tenir en compte que els pressupostos catalans no es van aprovar i, d’altra banda, asseguren que hi va haver un canvi des que es va signar el conveni el 2016. Segons diuen, una part dels diners de la Generalitat provenien de l’Estat, en concret del Pla estatal d’habitatge. I afegeixen que aquest pla ja no preveu les actuacions, que han quedat subassumides pels fons Next Generation.
De fet, els propietaris també han sol·licitat aquests fons europeus, però com un extra, i en cap cas comptaven que la part que li corresponia a la Generalitat es financés amb aquestes subvencions. Per tot això, els afectats no descarten emprendre accions legals o mobilitzacions per reclamar el milió d’euros que consideren que els deu Territori.
