Finalment el dia de la Castanyada ha estat clarament de de mànigues de camisa al migdia. Les màximes al centre de la ciutat s’han mogut de mitjana entre els 22 i els 23 graus. Cal destacar, però, la màxima anotada a l’Observatori Fabra: 24,5 ºC. Es tracta d’un dels registres més elevats en un 31 d’octubre en més de 100 anys.
La temperatura màxima més alta en aquest indret de la ciutat es va registrar el 31 d’octubre del 1989, amb 24,8 ºC, el mateix dia del 1990 es va enfilar fins als 23,4 ºC. Per tant, la del 2020 ha pujat al podi de les més càlides.
A l’altre costat de la balança hi trobem les castanyades més fredes: la del 1966, amb una temperatura mínima de 2,5 ºC, o les del 1919 i 1941 amb 2,7 ºC de mínima.
Les dades de l‘Observatori Fabra indiquen clarament que la temperatura mitjana del 31 d’octubre ha pujat tres graus respecte d’ara fa un segle.
La Castanyada del 2018, la darrera de fred i pluja a Barcelona
Malgrat aquest clar context d’escalfament, ara fa dos anys vam viure una Castanyada com les d’abans, d’aquelles que ja gairebé ni recordem, amb pluja, fred i amb molta neu a les muntanyes del nord del país.
El 31 d’octubre del 2018 va ser un dia plujós i de sensació hivernal a Barcelona. A l’Observatori Fabra la màxima va ser de 13 graus i la mínima de només vuit graus, justament a darrera hora del dia, durant la celebració de la Castanyada. Aquell dia van recollir 44 litres de pluja per metre quadrat. L’endemà, 1 de novembre, va fer sol, però també vent i sensació hivernal, amb una màxima de 14 graus en aquest indret elevat de Collserola.
L’any passat, el 2019, per contra, la Castanyada va tornar a ser de les de jaqueta fina o mànigues de camisa. A l’estació del Meteocat de Ciutat Vella la màxima es va disparar fins als 23 graus al migdia del 31 d’octubre, i la mínima no va baixar dels 18 graus a darrera hora de la jornada. A l’Observatori Fabra van anotar una màxima de 21 graus i una mínima de 15,5 ºC també a darrera hora de la jornada.
L’anticicló ha afavorit la inversió tèrmica
La clau dels registres tan elevats d’aquest 31 d’octubre han estat la presència d’altes pressions en superfície, i d’un matalàs d’aire càlid en altura, amb valors a l’entorn dels 13 graus a 1.500 m. Uns 5 ºC per damunt de la mitjana.
L’anticicló ha afavorit que la inversió tèrmica fos molt remarcable en hores nocturnes i que la mínima no baixés dels 15 ºC a l’Observatori Fabra. A l’interior de la ciutat les mínimes han estat més baixes i s’han mogut entre els 11 i els 13 ºC. De dia també s’ha enfilat més la temperatura a cotes altes de Collserola que no pas al Pla de Barcelona o a la façana costanera.
La bonança ens acompanyarà encara fins dilluns. Entre dimarts i dimecres arribarà un canvi de temps notable.
Per què s’acumula l’aire fred a les parts més baixes de Barcelona quan tenim altes pressions?
Les altes pressions afavoreixen la subsidència de l’aire, és a dir, el predomini de moviments descendents que faciliten l’acumulació de l’aire fred —més dens i pesat— cap a les parts més baixes de les valls i fondalades. A aquest fet s’hi suma la pèrdua de calor de la superfície terrestre per irradiació en hores nocturnes, cosa que incrementa l’acumulació de l’aire fred en aquestes zones més baixes de la ciutat.
De dia, en canvi, el sol trenca la capa d’inversió i el termòmetre tendeix a normalitzar-se: s’atenuen les diferències entre les parts baixes i l’entorn de Collserola.
Els barris tradicionalment més freds de Barcelona en aquest tipus de situacions són els que es delimiten amb els cursos dels rius —el Besòs i el Llobregat, però també la façana marítima, especialment a prop de la desembocadura dels rius.
Els valors relativament més suaus del centre de Barcelona es deuen també, en part, a l’efecte illa de calor, un fenomen pel qual les temperatures mínimes són notablement més altes al centre de la ciutat que a la perifèria a causa de l’acumulació de calor d’elements com el ciment o l’asfalt.
