sequera litoral
Exemplars de pi marítim morts a causa de la sequera a la Conreria

Els núvols fa dies que intenten deixar-nos pluja, però no se n’acaben de sortir. L’episodi d’inestabilitat que tenim en perspectiva els pròxims dies implicarà alguns xàfecs a molts indrets del país, però malauradament seran insuficients per solucionar una sequera que ja fa estralls en alguns sectors del territori.

El segon hivern més sec dels darrers 50 anys a Catalunya

L’hivern 2021-2022, que va finalitzar el 28 de febrer, va ser el tercer més sec mai anotat a l’Observatori Fabra de Barcelona, on van recollir només 18 litres per metre quadrat, un 14 % del que seria normal en aquesta estació.

Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya l’hivern 2021-2022 és el segon més sec dels darrers 50 anys a Catalunya, per davant de l’hivern 1999-2000 i només per darrere del 2011-2012.

Malauradament, l’hivern no és una excepció i va en la línia dels mesos precedents, que han estat secs a la majoria de territoris. En els darrers cinc mesos —des que va començar l’any hidrològic, l’1 d’octubre— només a la cara nord dels Pirineus i a l’entorn de les serres de Tivissa-Llaveria i de Cardó han acumulat registres habituals o superiors als normals de precipitació.

L’índex de precipitació estàndard (IPE), una eina per analitzar la sequera

Per analitzar el grau de sequera el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) utilitza l’índex de precipitació estàndard. Aquest índex permet avaluar el dèficit o l’excés de precipitació al territori per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més curts —inferiors a nou mesos— són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte rellevant per a boscos, prats i sembrats.

L’índex de precipitació estàndard a 12 mesos (IPE12) indica clarament que Catalunya es troba immersa actualment en un episodi de sequera d’entitat.

En la gràfica de l’SMC els colors vermellosos (valors negatius) indiquen els diversos episodis de sequera que ha patit des de l’any 1971. Els colors blavosos marquen els episodis d’humitat i pluges abundants.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Si analitzem l’estat de la sequera dels darrers 12 mesos (IPE12) del present episodi, per municipis catalans, es pot comprovar que afecta bona part del territori. Només alguns indrets dels Pirineus i els Prepirineus així com l’extrem sud del país queden al marge d’aquest escenari.

Sequera dels darrers 12 mesos per municipis. Els colors càlids denoten que es troben en sequera i els colors freds, en un període humit. Els municipis que han empitjorat es ressalten en color blau

La sequera s’expandeix més ràpidament per Catalunya que l’episodi 2016-2018

Una dada rellevant que posa en relleu la magnitud de la sequera és el fet que el present episodi s’expandeix amb celeritat, sobretot si es compara amb el darrer, viscut entre els anys 2016 i 2018 i el qual va quedar més restringit geogràficament.

La comparativa dels mapes d’estat de la sequera de finals de gener i finals de febrer d’enguany en posen de manifest la ràpida extensió. Actualment hi ha vora un 60 % del territori afectat com a mínim per sequera forta (color taronja o vermell, inferior a -1,5) i un 17 % es troba en estat de sequera excepcional (color vermell fort, inferior a -2,5).

En el darrer mes s’ha incrementat un 20 % la superfície afectada per sequera forta.

 Estat de la sequera a Catalunya segons l’IPE12 en data de 31 de gener del 2022 (mapa de l’esquerra) i 28 de febrer del 2022 (mapa de la dreta)

Gairebé 100 dies sense ploure més d’un litre per metre quadrat

El darrer cop que va ploure de forma abundant i general a Catalunya va ser entre el 23 i el 25 de novembre del 2021, quan es van recollir més de 100 litres a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona i al voltant de 50 litres a la resta del país. La neu va deixar gruixos de 50 cm als Pirineus i els Prepirineus.

El dia 1 de març el nombre de dies consecutius sense pluja aparent (igual o superior a un litre per metre quadrat) era de 96 dies a sectors del Tarragonès, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Vallès Occidental i superava els 50 dies a molts sectors del litoral i el prelitoral.

En el cas de Barcelona (Observatori Fabra) la ratxa seca actual, en data de 2 de març, és de 51 dies, és a dir, no hi plou més d’un litre des del dia 10 de gener.

Per trobar una ratxa seca més llarga a Catalunya caldria remuntar-se a l’hivern 2015-2016, quan va assolir entre 90 i 100 dies a la ciutat de Barcelona i en amplis sectors del prelitoral i la Catalunya Central.

Sense cap episodi general de precipitació a la vista

Tot i la previsió de xàfecs dispersos els pròxims dies, la previsió meteorològica a mitjà i llarg termini continua sense anunciar cap episodi general de precipitació que pugui solucionar l’estat actual de sequera.

Els models estacionals són més optimistes de cara als mesos d’abril i de maig, quan podria ploure més de l’habitual a Catalunya.

Un altre mes sense pluja: el mes de març també es presenta sec a Catalunya

L’esperança per veure ploure podria arribar entrada la primavera