Aquests dies hem tingut molt enrenou meteorològic: pluges, tempestes i, fins i tot, una mica de neu als cims de les muntanyes! El seguiment minut a minut de les precipitacions l’hem fet amb el radar: una eina indispensable per als meteoròlegs. Però, saps què és un radar i com funciona? Avui te’n donem tots els detalls!
Com funciona un radar?
El radar és una eina important en la feina diària dels meteoròlegs. Es fa servir, principalment, per detectar i analitzar tot tipus de precipitacions, com la pluja o la neu.
El radar meteorològic funciona mitjançant l’emissió de polsos curts i d’alta freqüència, típicament en el rang comprès entre 1 i 10 gigahertz. Aquestes ones electromagnètiques s’envien des d’una antena parabòlica i viatgen a la velocitat de la llum, que és de l’ordre d’uns 300.000 quilòmetres per segon.
Tot seguit, aquestes ones toparan amb obstacles a l’atmosfera, com gotes de pluja, volves de neu o calamarsa. És precisament en aquest moment quan una part de l’energia que ha impactat contra aquests obstacles retorna cap al radar. Val a dir que la quantitat d’energia que retorna depèn de la mida, la forma i també de la concentració de les partícules que es trobi l’ona.
Finalment, la pròpia antena del radar també actua com a receptor de les ones que tornen, les quals s’anomenen eco. D’aquesta manera, es pot determinar a posició, la intensitat i el moviment d’allò captat.
Tot aquest procediment es produeix unes mil vegades per segon i permet obtenir una visió d’allò que passa a uns 100 quilòmetres de distància al voltant del radar.
Quatre radars per dominar tot Catalunya
Actualment, la Xarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya disposa de quatre radars que cobreixen tot el país. Són el de Vallirana (al Baix Llobregat), el de Tivissa-Llaberia (a la Ribera d’Ebre), el de Puig d’Arques (al Baix Empordà) i el de La Panadella (a l’Anoia).
De les dades a les imatges
El volum d’informació que genera un radar és enorme i cal processar-lo per obtenir la informació que volem. Les dades numèriques es tracten i, posteriorment, són presentades sobre un mapa (en el nostre cas, de Catalunya) fent servir diferents colors, on cada color representa una intensitat de precipitació diferent. Per exemple, a la imatge que teniu a dalt de tot, el color verd representa una precipitació feble, mentre que el color vermell indica pluja intensa i, fins i tot, amb pedra o calamarsa.
Cal dir, també, que de vegades el color del radar no s’acaba d’ajustar a la realitat que veiem. Per exemple, quan neva, la intensitat de precipitació que detecta sol ser més baixa del que realment és. I també pot passar que quan es produeix el pas de neu a pluja en un estrat de l’atmosfera, el radar detecta una intensitat molt elevada, coneguda com a banda brillant.
Fins i tot, es poden detectar muntanyes o bandes d’ocells. Tot això són correccions que el personal tècnic coneix i aplica per millorar les imatges de radars per tal que siguin útils.
