L’hivern avança descafeïnat pel que fa al fred a Barcelona i a bona part del territori, un fet que facilita que de mica en mica —tot i la manca de pluja— comenci a activar-se la floració de les espècies d’arbres i arbustos més primerencs.
En el cas dels arbres urbans, en destaquen les mimoses, les quals mostren les seves flors grogues des de mitjans de gener. Les mimoses són presents sobretot als jardins particulars de la part alta de la ciutat, però també en alguns carrers estrets, on s’empren com a arbres d’alienació.
També fa setmanes que floreixen els ametllers a les solanes de Collserola, per on el fred del mes de gener va passar de puntetes i no va ser suficient per condicionar, o endarrerir de forma significativa, la sortida de les flors d’aquesta espècie.
Després dels ametllers arriben les pruneres
Aquells qui tinguin arbres fruiters a la terrassa o al jardí hort saben bé que l’ametller sol ser el primer a florir, i que darrere seu solen fer-ho les pruneres i després els cirerers.
De pruneres (“Prunus domestica”) en trobem poques als carrers de Barcelona. Segons l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona n’hi ha sobretot als barris pròxims a Collserola i a l’entorn dels turons barcelonins que l’envolten, en molts casos com a restes o descendents d’un passat més agrícola. També en podem trobar diversos exemplars al Parc de les Rieres d’Horta o a Montjuïc.
Als carrers de Barcelona, en canvi, trobem centenars d’exemplars de prunera de fulla vermella, un tipus de prunera que, tal com indica el seu nom, es caracteritza per tenir fulles vermelloses (granat), però també flors rosades força primerenques.
La prunera de fulla vermella
La prunera de fulla vermella (“Prunus cerasifera”) és un arbre nadiu del continent asiàtic. Es caracteritza per fulles de color granat i port modest, que normalment no sol passar gaire més enllà dels cinc metres.
El moment àlgid de la floració a Barcelona sol produir-se sovint durant el mes de febrer, malgrat que alguns anys s’esdevé a principis de març. Popularment es coneix amb el nom de “pissardi”, en honor de Pissart, un jardiner persa que el va portar a Europa l’any 1880 procedent de l’Iran.
Les seves dimensions, més aviat menudes, fan que sigui molt adequat en carrers estrets o en zones de dimensions reduïdes. En podem veure a tots els barris de la ciutat. N’hi ha, per exemple, a l’avinguda Meridiana, a la plaça de les Glòries Catalanes, al Parc de la Ciutadella, al Parc del Port Olímpic, al carrer de Laforja, al carrer del Torrent de l’Olla, a la via Augusta, al carrer de Verdi, entre molts altres.
La prunera de fulla vermella floreix enguany una setmana abans que el 2020
Toni Barrera segueix des de fa alguns anys la floració d’aquesta espècie al barri de Sants. La prunera de fulla vermella ha tret enguany les primeres flors el 4 de febrer, sis dies abans que el 2021 i una setmana abans que l’any 2020.
Per bé que per poder extreure conclusions rellevants calen molts anys d’observacions, les dades d’aquest observador fenològic indiquen de moment que en els darrers set anys la sortida de les primeres flors s’ha anat avançant en el calendari: si l’any 2016 van esclatar el dia 50 de l’any (la darrera setmana de febrer), enguany ho ha fet el dia 35 de l’any.
La floració dels ametllers, un tipus d’informació fenològica
L’observació de la floració de l’ametller és un tipus d’informació fenològica. La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies: la migració dels ocells, la floració de les plantes, etc. Anotar aquest tipus de dades al llarg dels anys ens aporta informació de com varien o s’adapten els éssers vius al canvi climàtic.
El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) ja va realitzar observacions d’aquest tipus. La destrucció del servei, el gener del 1939, va implicar la interrupció de l’activitat fenològica oficial a Catalunya. L’any 2013, el Servei Meteorològic de Catalunya va reprendre l’activitat d’observació i va instaurar de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT). Les dades formen part de la Base de Dades Fenològica Paneuropea, la base de dades europea de referència.
A banda, actualment hi ha diverses iniciatives de ciència ciutadana que fomenten l’observació i l’anotació de dades fenològiques. En aquest sentit cal destacar el projecte de ciència ciutadana RitmeNatura, una iniciativa coordinada pel CREAF que busca ciutadans amants de la naturalesa que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes.
