ametllers
Ametllers florits a Collserola el 23 de gener. Foto: Núria Maiques

Fa dies que el fred és intens a Barcelona i arreu del territori, però això no sembla que sigui un impediment per als ametllers, els quals fa dies que mostren les primes flors. Actualment, els ametllers floreixen en bona mesura a la solana de Collserola i en punts del litoral central, però també ho fan en zones més fredes del prelitoral, on glaça gairebé cada nit des de fa setmanes.

Per què floreixen tan aviat els ametllers?

Veure ametllers florits ara, a mitjans o finals de gener, no és ni de bon tros poc habitual. Ans al contrari, aquesta espècie acostuma a florir durant els mesos més freds de l’any, i alguns anys fins i tot ho pot arribar a fer-ho durant el mes de desembre en punts de clima més suau.

La floració dels arbres és un procés complex i que no depèn d’un sol factor ambiental. Està lligada a la longitud del dia —el fotoperíode— i a l’augment de les temperatures. La bonança tèrmica afavoreix que els arbres passin de forma més ràpida del normal les diverses fases de desenvolupament.

A banda, molts arbres necessiten acumular un determinat nombre d’hores de fred per tal d’iniciar la floració i poder sortir del repòs hivernal. L’ametller és un dels arbres que requereix acumular menys hores de fred per tal d’aconseguir la inducció de la flor, entre 100 i 400 hores segons la varietat. En aquesta espècie es quantifiquen les hores de fred acumulades per sota el llindar dels 7 ºC.

Els ametllers més primerencs, per tant, necessiten pocs dies de fred per tal d’acumular les hores de fred necessàries. Això explica, en part, que puguin florir molt d’hora. Ara bé, en algunes ocasions, sobretot si la bonança s’avança, poden arribar a florir encara que no hagin acumulat totes les hores.

En aquest sentit, Joan Guitart, cap d’àrea de Gestió de l’Arbrat de Parcs i Jardins, va explicar en el seu moment que “en el cas de Barcelona, a causa del microclima massa suau, l’arbre activa a vegades la floració sense haver acumulat suficients hores de fred“. Afegeix, també, que “probablement per aquest motiu la florida és més irregular i perllongada que no a les zones agrícoles de l’interior, on la floració és més abundant, però també més curta”.

Guitart recorda que cada espècie activa la floració a partir d’unes hores de llum determinades, una temperatura concreta i un estat fisiològic correcte, tres paràmetres propis de cada espècie i varietat. Per això, sovint “es parla de varietats primerenques o tardanes”.

L’ambient primaveral de les festes de Nadal, detonant de la floració

Les baixes temperatures que vam patir entre finals de novembre i mitjans de desembre van aportar hores de fred a molts fruiters, probablement les suficients en el cas dels ametllers més primerencs. Això, sumat a l’ambient de primavera avançada —excepcional en el cas de Barcelona entre Nadal i la vigília de Reis—, va ser el detonant de l’explosió de flors d’ametllers a molts indrets del prelitoral i de la costa. L’ambient fred posterior ha frenat en bona mesura la sortida de flors.

La floració dels ametllers, un tipus d’informació fenològica

L’observació de la floració de l’ametller és un tipus d’informació fenològica. La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies: la migració dels ocells, la floració de les plantes, etc. Anotar aquest tipus d’informació al llarg dels anys ens aporta informació de com varien o s’adapten els éssers vius al canvi climàtic.

El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) ja va realitzar observacions d’aquest tipus. La destrucció del Servei, el gener del 1939, va implicar la interrupció de l’activitat fenològica oficial a Catalunya. L’any 2013, el Servei Meteorològic de Catalunya va reprendre l’activitat d’observació i va instaurar de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT). Les dades formen part de la Pan European Phenological Database, la base de dades europea de referència.

Actualment hi ha diverses iniciatives de ciència ciutadana que fomenten l’observació i l’anotació de dades fenològiques. En aquest sentit cal destacar el projecte Ritme Natura o, a escala local, el Calendari Natural de Vallcarca, una eina per prendre consciència de la natura i els seus cicles al barri de Vallcarca.