Malgrat que fa uns dies que sembla que es comença a trencar l’estancament meteorològic, de moment la pluja es resisteix a caure de forma general i generosa. Fins ara, només ha regat alguns indrets del territori, i en conjunt ho ha fet de forma feble.
Tres mesos sense pràcticament ploure de forma general (des de l’episodi dels dies 25 i 26 de novembre) no només han passat factura a boscos i embassaments, sinó que també podria passar-ne a camps i sembrats.
En algunes comarques tradicionalment agrícoles la manca de pluja està causant alarma entre els productors pels efectes que es poden derivar de l’estrès hídric als cultius. La sequera condiciona el creixement de les plantes i limita l’absorció dels nutrients, sobretot del nitrogen.
Què necessiten els cereals per germinar i créixer de forma adequada?
L’equip d’investigadors del programa cultius extensius i sostenibles de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha analitzat la situació per avaluar els possibles efectes de la sequera hivernal.
- Segons expliquen els experts, en els primers estadis de creixement del cereal, la humitat i la preparació del sòl són factors clau perquè el gra germini de forma correcta.
- Un cop neix el cereal, encara necessita poca aigua fins que comença l’encanyat, és a dir, l’estadi previ a l’espigat. En aquesta època, els dies curts i l’ambient més aviat fred fan que no faci falta una gran quantitat de precipitació. Malgrat això, la falta d’aigua en pot endarrerir el creixement i pot afavorir l’aparició de grogors en les fulles més velles.
- Si hi ha estrès hídric en aquesta fase inicial, coneguda amb el nom d’afillament (quan el blat fa noves tiges), es pot reduir el nombre de fillols i fer que la densitat d’espigues final sigui més baixa, és a dir, hi hagi menys espigues per metre quadrat.
- Posteriorment, un cop es produeix l’encanyat, quan la tija s’estira abans que es produeixi l’espigat, el cultiu necessita més aigua, sobretot a partir que apareix la fulla bandera, és a dir, la darrera fulla que es desplega abans no surti l’espiga. Si no plou en aquesta fase, es redueix el rendiment de les plantes, la densitat d’espigues i el nombre de grans per espigues, a banda que els grans estiguin més buits.
Què els passarà als cereals enguany?
Segons explica Joan Serra, investigador de l’IRTA, les pluges de l’octubre i el novembre van ajudar a emergir els cereals a la majoria de sectors. Malgrat això, aclareix, en algunes parcel·les s’ha observat un naixement irregular per la mala preparació del terreny (sobretot quan ha quedat amb terrosos perquè s’hi ha treballat en condicions de massa humitat, sumat a la manca de pluja posterior).
Joan Serra explica que encara és aviat per saber quins seran els efectes directes de la sequera en la producció de cereals.
Si en els pròxims dies hi ha precipitacions, els cultius es podrien recuperar. Si no plou i seguim en condicions de sequera, les pèrdues podrien ser molt notables
L’època més crítica en la qual els danys més importants per la falta d’aigua són a partir de l’encanyat, una fase prèvia a l’espigat que no arribarà fins d’aquí a força setmanes.
L’IRTA estudia els efectes de la sequera en 1.000 parcel·les de cereal
El programa Cultius extensius sostenibles té una plataforma experimental al municipi de Sucs (Lleida). Enguany disposa de 1.000 parcel·les de blat, ordi, civada, faves i pèsols sotmesos a condicions de sequera per estudiar com s’hi adapten.
Segons Marta de Silva, cap del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA, es volen identificar les varietats més competitives en condicions de manca d’aigua, però que alhora siguin capaces d’adaptar-se a futures condicions, quan les pluges siguin més abundant.
En la nostra activitat científica també usem la millora genètica per seleccionar noves línies que tinguin un rendiment més alt en condicions de sequera
L’adopció de noves varietats resistents permetrà a l’agricultor minimitzar els riscos de pèrdues causades per la sequera.
