El recinte del Fòrum acull al llarg de l’any diversos esdeveniments que mobilitzen centenars de milers de persones que concentren en aquest espai limitat, habilitat per aquesta funció.
El Primavera Sound manté instal·lat aquests dies un dels seus escenaris fora del recinte del Fòrum pròpiament dit, concretament damunt la sorra de la platja del Fòrum, o platja de la Pau. Aquest gran escenari s’emplaça a poc més de 300 metres en línia recta de la llera i la desembocadura del riu Besòs.
La platja on s’ha instal·lat és especialment extensa i ampla pel fet d’acumular la sorra que transporten els corrents procedents del nord, i que interaccionen amb el dic el Fòrum, el qual afavoreix la retenció.
Quina és l’afectació dels escenaris a la flora i fauna del tram final del Besòs?
Xavier Larruy, biòleg especialista en el riu Besòs i el seu entorn, destaca que a la platja del Fòrum hi creixen actualment plantes típiques de platges (psammòfiles), algunes de les quals són típiques de les dunes. No es tracta, malauradament de cap sistema dunar, un tipus d’ecosistema fràgil i de gran interès florístic i faunístic.
Les dunes són presents cap al Baix Llobregat i en diversos trams del litoral català. A les dunes hi cria entre d’altres, el corriol camanegre, una espècie protegida que no nia a les platges del Besòs des de l’any 1999.
La vegetació dunar d’aquesta platja del Fòrum pot créixer gràcies a la baixa freqüència de llaurat de la sorra. Això en permet el creixement temporal, però no l’establiment permanent perquè de tant en tant, sobretot quan es preveuen esdeveniments, se sega la vegetació per desenvolupar a sobre la sorra les diverses activitats. La gran freqüentació de persones i gossos al llarg de l’any tampoc no hi ajuda.
Pel que fa a l’interès faunístic, Larruy explica que la platja i la desembocadura del Besòs és una zona de parada de certes aus migratòries interessants, algunes amenaçades, que a vegades s’hi aturen a descansar durant el període de migració. És, però, un entorn tan humanitzat que dificulta la cria dels ocells.
Segons Larruy, si la desembocadura fos un espai tranquil, ja s’hi haurien establert moltes més coses i per tant “hi hauria més neguit davant els impactes generats per grans esdeveniments com el Primavera Sound”.
Com que la situació de partida a l’entorn de la desembocadura del Besòs és actualment encara molt negativa, molt pitjor que fa 20 anys pel que fa a freqüentació humana, per això no podem enfocar com una gran tragèdia els impactes que poden generar grans festivals o concerts pròxims
Malgrat això, Larruy afegeix que hi ha una petita zona de platja acordonada, de pas restringit a tocar el riu. Hi ha incertesa sobre què passarà amb la vegetació dunar que hi ha crescut per bé que, de moment, durant els primers dies del Primavera Sound no s’han produït impactes significatius a la vegetació.
Diverses zones acordonades
Actualment hi ha dues zones acordonades, per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del riu Besòs que protegeixen la vegetació. Es tracta de trams d’uns 100 metres de longitud aproximadament.
En aquests trams d’accés restringit hi creix vegetació dunar de forma espontània, com el rave de mar. També s’hi han fet plantacions que han permès que plantes com el lliri de mar, el violer marí, el borró i el panical marí tornin a créixer en una platja del Barcelonès després de molts anys.
Aquestes franges, on ara hi creix vegetació, també eviten el bany, ja que l’aigua pateix aquí de forma puntual problemes d’insalubritat causats per la presència d’aigües fecals i residuals no depurades que passen directament al riu des del clavegueram en episodis de pluja intensa.
Independentment, convé recordar, a banda, que tota la platja del Litoral, la del cantó de Sant Adrià, es troba tancada des del maig del 2021 a causa de la presència de materials contaminants com l’arsènic o el plom, procedents dels anys d’activitat a l’antiga central tèrmica que van aflorar a la superfície de la platja a causa d’unes obres.
Finalment, cal destacar un tercer acordonat instal·lat per l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per facilitar que creixés vegetació dunar a la barra de sorra de la desembocadura del Besòs. Aquest tancament es va instal·lar fa alguns anys, tot i que la zona va veure’s afectada pel temporal Glòria el gener del 2020.
La problemàtica associada a la restricció d’accés
Actualment hi ha un projecte en fase de redacció, dirigit conjuntament per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que preveu impedir l’accés a la desembocadura del riu Besòs, tancar-ne l’accés.
Xavier Larruy veu amb bons ulls aquest projecte, però considera que un tancament difícilment aconseguirà impedir del tot el pas de persones atès que “sempre hi haurà algú disposat a trencar o saltar-se els impediments que s’hi instal·lin”.
Segons Larruy “amb barreres i prohibicions no n’hi ha prou, malauradament”. Afegeix que “caldria potenciar la vigilància activa, permanent a tot el riu, i posar sancions a les persones que incomplissin la normativa”.
El biòleg també troba necessària una major sensibilització ambiental de la ciutadania, una tasca que haurien de desenvolupar agents cívics i lamenta que, “tot i que la majoria de persones acabaran informant-se i respectant les normes, sempre hi haurà una petita porció que continuarà saltant-se-les, accedint als espais protegits, sovint amb gossos, quelcom altament perjudicial per a la fauna i la flora present”.
És molt habitual rebre queixes d’usuaris que se senten impotents en veure que hi ha altres usuaris que diàriament malmeten la fauna del riu amb impunitat
Els problemes relacionats amb l’incivisme no són exclusius de la desembocadura, sinó extrapolables a d’altres trams del riu, també al refugi de biodiversitat que s’està construint a la zona de Sant Coloma de Gramenet.
Larruy reconeix que el riu Besòs i la seva desembocadura es troben en una zona molt complicada, amb múltiples problemàtiques, i amb forta pressió humana, urbanística i industrial. Entre aquestes complicacions també hi ha el gran abocament d’aigua de mar procedent de les centrals tèrmiques de cicle combinat, o la presència d’una colònia de gats a la zona acordonada de la platja de la Pau.
La potencialitat del delta del Besòs
Finalment, Xavier Larruy recorda la potencialitat de la zona: “Tenim una desembocadura amb només un 10 % del seu potencial”. Destaca que podria tenir un paper clau en èpoques de migració, com a punt de descans i alimentació, però també com a punt de cria. En aquest tram s’hi han documentat més de 200 espècies d’ocells, de les quals només unes 15 hi han arribat a criar.
Les platges que envolten la desembocadura també tenen potencial per acollir dunes i sistemes dunars, on podrien arribar-hi a criar el corriol camanegre, entre d’altres espècies d’interès.
