L’ambient primaveral dels darrers dies del mes de gener no ha estat suficient per maquillar el fred més rigorós que vam viure durant les primeres setmanes. El mes de gener ha finalitzat amb una temperatura per sota la mitjana en el cas de Barcelona. A l’Observatori Fabra la temperatura mitjana ha estat de 7,7 ºC, un registre 1,1 ºC inferior a la climàtica (mitjana del període de referència vigent, 1991-2020). Des del 2010 (6,6 ºC de mitjana) que no s’anotava un registre tan baix el primer mes de l’any.
Un febrer lleugerament més càlid de l’habitual
Els primers dies del mes de febrer continuaran marcats per l’ambient gairebé primaveral a causa del predomini del vent del sud i d’un matalàs d’aire càlid en altura. A mitjà termini, en canvi, els mapes indiquen l’arribada d’una borrasca el cap de setmana del 6 i 7 de febrer, que aniria associada a aire més fred en altura. L’escenari és divers a partir del dia 8 de febrer en funció del model, però tot fa pensar que es mantindrà el temps insegur i hivernal pel que fa al termòmetre, si més no durant uns quants dies.
Sigui com sigui, per entreveure tendències i saber com podrà ser -en conjunt- el mes de febrer, convé consultar els mapes estacionals: models de previsió a llarg termini però de fiabilitat limitada a causa de la naturalesa caòtica de l’atmosfera.
Segons els models de l’agència nord-americana NOAA el febrer podria ser força més càlid de l’habitual al sud d’Europa. En el cas de Catalunya podria finalitzar amb valors pròxims a la normalitat arran de mar, però entre 0,5 i 1 ºC per sobre la mitjana a l’interior.
Les previsions mensuals que ofereix el Servei Meteorològic de Catalunya, proporcionades per Copernicus i basades en els models mensuals del centre europeu ECMWF, també aposten per un febrer normal o lleugerament més càlid en el cas de Barcelona i Catalunya.
Incertesa pel que fa a la precipitació en un mes de per si sec a Barcelona
Després de l’estiu, l’hivern és també una estació seca a Barcelona. A l’Observatori Fabra, per exemple, es recullen 43 litres per metre quadrat de mitjana.
Els mapes estacionals de la NOAA i els de Copernicus no es posen d’acord a l’hora de pronosticar com serà enguany el febrer pel que fa a la precipitació. Mentre que l’agència nord-americana l’entreveu més plujós del normal a l’oest i nord de Catalunya i pròxim a la normalitat a la costa, el model europeu el preveu més eixut del que tocaria al nostre entorn.
On es fan les previsions estacionals?
Aquest tipus de previsions requereixen superprocessadors, ordinadors molt potents que tan sols operen en alguns centres del món. En fan, per exemple, l’agència nord-americana NOAA, el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), Météo-France, Met Office, el centre italià CMCC i l’alemany DWD. El programa Copernicus aglutina tots aquests pronòstics i en treu una sola predicció estacional.
L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ofereix també aquest tipus de pronòstic basant-se en el model del Centre Europeu de Predicció.
