La sequera s’agreuja dia a dia a Catalunya i el calendari avança cap a l’estiu, època en la qual són pràcticament absents les situacions de pluja general a la nostra latitud. La primavera, que tot just acabem d’estrenar, serà clau per tal de revertir la tendència imparable a la baixa del nivell dels pantans.
El temps s’esgota, però encara hi ha esperança, més tenint el precedent relativament recent de la sequera del 2008, quan una primavera extraordinàriament plujosa a les capçaleres va omplir els pantans en poques setmanes.
Què va passar l’any 2008 a Catalunya?
La sequera dels anys 2007 i principis del 2008, la gran sequera anterior que va castigar Catalunya abans de l’actual, va tocar fons el març del 2008, quan les reserves d’aigua als embassaments del Ter i del Llobregat van arribar al 20,3 % de la seva capacitat. Actualment es troben al 27 % de capacitat.
El context del 2008 tenia l’afegit de no disposar de les dessalinitzadores, o de l’ús d’aigües regenerades actuals. La dessalinitzadora del Prat encara no estava en funcionament, va començar a treballar l’estiu del 2009.
La pluja va arribar a l’últim minut l’any 2008, quan ja s’havia previst l’arribada de vaixells amb aigua procedent del riu Roine (la Camarga francesa) o de Tarragona. Finalment només van acabar-ne arribant dos durant el mes de maig, quan ja havia començat a ploure.
Quant va ploure a Catalunya la primavera del 2008 a les capçaleres dels rius?
A finals de març del 2008 es van començar a activar els primers ruixats, malgrat que en conjunt, el març encara va ser relativament sec al Prepirineu.
El mes d’abril va ser molt plujós als Pirineus i el Prepirineu Occidental, amb registres de més de 200 litres en punts del Prepirineu com el Port del Comte (capçalera del Cardener). La pluja va ser molt menys abundant a les capçaleres del Llobregat, del Ter-Freser o del Fluvià, on en conjunt va ser un mes entre normal i més sec de l’habitual.
El maig va ser el mes que més va contribuir a omplir els pantans. La pluja va ser molt abundant, amb registres que al cap del mes van superar, i amb escreix, els 200 litres per metre quadrat a totes les capçaleres. Aquell maig van recollir 325 litres a Molló (el Ripollès), 300 a Núria, 296 a Cadí nord, 272 a Organyà, 236 litres a Bagà, 223 a Berga, 209 a Campdevànol.
La pluja va omplir els aqüífers i els rius i els pantans van començar a pujar de forma significativa, sobretot en el cas del pantà de la Baells.
| % capacitat embassaments | 1 de maig del 2008 | 31 de maig del 2008 |
| la Baells | 29,4 | 74,2 |
| la Llosa del Cavall | 18 | 39,2 |
| Sau | 16,9 | 60,1 |
El juny va tornar a ser un mes plujós a l’interior i al Prepirineu, tot i que ja no va ploure tant a les capçaleres, en alguns casos menys de l’habitual. A Berga van recollir 338 litres per metre quadrat, una barbaritat, al santuari de Queralt 262, a Campdevànol 209 litres, a Orís 187 o a Olot 179 litres per metre quadrat.
Entre l’abril i el juny l’augment de les reserves dels pantans catalans, també els del sistema Ter-Llobregat, va ser impressionant. Aquest en va ser el canvi entre l’1 d’abril i el 30 de juny:
| % capacitat embassaments | 1 d’abril del 2008 | 30 de juny del 2008 |
| la Baells | 20,6 | 97,6 |
| la Llosa del Cavall | 12,4 | 53,9 |
| Sant Ponç | 47,0 | 74,0 |
| Sau | 14,1 | 80,6 |
| Susqueda | 25,2 | 52,0 |
Previsió de pluja entre l’abril i el juny del 2023
De moment no es veu pluja abundant a curt i mitjà termini. Per saber què podria passar més enllà convé consultar els models de previsió estacionals (a llarg termini) els quals, tot i que són de baixa fiabilitat, sovint són indicats per entreveure tendències.
Ara per ara, tant el model nord-americà de l’agència NOAA, com el model estacional europeu del C3S (Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic), que es basa en les dades del sistema de predicció estacional per conjunts del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (l’ECMWF), entreveuen una primavera astronòmica amb més pluja de l’habitual. Les perspectives són bones, encara que només sigui per revertir la tendència a la baixa dels pantans i incrementar-ne les reserves abans de l’arribada de l’estiu.
Per què és tan difícil que a l’estiu pugui ploure de forma general a Catalunya?
El clima típicament mediterrani es caracteritza per un període eixut durant els mesos d’estiu. La causa de la manca de precipitacions es deu en bona mesura al predomini de les altes pressions (anticiclons), les quals bloquegen l’arribada de borrasques profundes i d’episodis favorables per a la pluja.
Mentre que el cinturó d’anticiclons subtropical a l’hivern se situa normalment més cap al sud, a la latitud del Sàhara (cap als 30 graus nord), tot permetent sovint l’arribada de borrasques a Catalunya, a l’estiu puja de latitud i afecta de ple el sud i el centre i l’oest d’Europa. La seva presència limita l’arribada de borrasques, les quals ja de per si són menys profundes que a l’hivern.
Malgrat aquest context general, convé tenir present que als Pirineus i el Prepirineu l’estiu és una estació plujosa, la més plujosa de l’any a bona part de la serralada. La causa són les tempestes de tarda, molt freqüents gràcies a la combinació del relleu i l’alta insolació, que afavoreixen la formació de nuvolades. Malauradament, encara que acostumi a ploure molt a l’estiu als Pirineus —a les capçaleres—, quasi sempre ho fa de forma irregular i en extensions reduïdes de territori. Això dificulta que l’aigua passi als aqüífers i que ho puguin notar els embassaments.
Un exemple recent el vam viure l’agost del 2022, altament plujós a les capçaleres del Ter-Freser i del Llobregat, però ben poc efectiu pel que fa a un increment del volum dels pantans. La pluja només va aconseguir estabilitzar i frenar el descens dels embassaments durant unes quantes setmanes.
