La sequera continua però es comencen a entreveure alguns brots verds als embassaments que indiquen que el “malalt”, tot i que continua molt greu, s’intenta estabilitzar dins la gravetat. I la “teràpia” que de moment ha aturat mínimament el “cop” no ha estat altra que la pluja i les tempestes de finals d’estiu als Pirineus.
L’agost i el setembre, cabdals
Un juny i un juliol totalment atípics en què amb prou feines va caure un terç de pluja habitual a les capçaleres dels rius, barrejat amb un dels moment de més demanda humana i evaporació per l’acció del sol va fer baixar la capacitat dels embassaments de manera dràstica.
Ja estàvem malament, però les reserves dels embassament que abasteixen Barcelona (sistema Ter-Llobregat) van baixar en només un mes del 51 % al 43 %, un descens brutal que semblava no tenir aturador, després de molts mesos en què lentament l’aigua disponible també ha anat baixant en bona part per la manca de pluja d’aquests darrers dos últims anys.
L’agost, per sort, va trencar la tendència. Un agost extraordinàriament humit a les capçaleres del Llobregat però especialment del Ter va permetre assentar les bases per aturar una sagnia que semblava irreversible. L’agost, amb registres que van fregar els 300 litres al Ripollès, va permetre xopar un territori que estava assedegat i que pràcticament no va permetre que l’aigua caiguda tingués gaire efecte als embassaments.
Però, si més no, ha constituït un possible punt d’inflexió, o com a mínim un primer intent. Les pluges i tempestes caigudes amb posterioritat han començat a tenir més efecte als nostres embassaments que, tot i que en còmput global continuen perdent aigua emmagatzemada, en el cas del sistema Ter-Llobregat podem dir que s’ha arribat (si més no, momentàniament) a una situació d’equilibri o, en tot cas, a prop de l’equilibri. Intentem estar estables dins la gravetat.
Per sota del 40 % però amb poca pèrdua
Tant és així que, en gairebé un mes (des del 25 d’agost), només s’ha perdut un punt percentual a les reserves del sistema Ter-Llobregat. Els embassaments es van buidant, però a un ritme totalment diferent del de principis d’estiu, ajudat ara també per una menor insolació i, molt probablement, per una menor demanda humana.
Així, si durant el mes de juliol es van perdre un total de 53 hm3 que van suposar gairebé 9 punts percentuals, l’agost ja va veure rebaixades aquestes dades, però encara amb una pèrdua propera als 4 punts.
Des de mitjans i finals d’agost s’entreveu un intent d’estancament que, amb una mica de sort, si la pluja ajuda, podrà començar una balança que, de moment, queda clarament en favor d’una sequera que continuarà durant moltes setmanes més. Caldrien molts episodis de pluja per poder posar final aquest període de secada.
Perspectiva de pluja d’aquí a uns dies
En aquest sentit, el pronòstic anuncia que setembre vol continuar fent setembre i que la pluja podria tornar ben aviat. Alguns mapes fins i tot auguren un possible episodi general per a finals de setmana. Tot i que pugui coincidir amb la Mercè, seria una gran notícia per a les reserves hídriques del nostre territori.
Malauradament falta encara molt i haurem de perfilar-ho els propers dies. Arriba la tardor, el moment de l’any en què plou més a casa nostra. Confiem-hi.
