“Cada centímetre de pujada del nivell del mar pot suposar un retrocés d’entre 50 centímetres i un metre de sorra a les platges”. Ho explica el cap d’estudis de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, César Mösso. En aquest sentit, si es calcula que amb el canvi climàtic el mar pot pujar fins a un metre a finals del 2100, això suposaria un retrocés de 50 metres a les platges els pròxims 77 anys.
Amb aquestes xifres, algunes platges acabarien desapareixent si no hi ha una aportació artificial de sorra. I el fet és que la pèrdua de platges ja és ben palpable a la ciutat.
Les platges barcelonines, més erosives
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estudia a fons l’erosió del litoral en relació amb la crisi climàtica. Mösso insisteix que “si no hi ha mesures preventives per a l’acció de la pujada del mar, una platja artificial es veurà més afectada“. És el cas d’algunes platges de Barcelona que no són 100 % naturals: algunes s’han fet amb sorra de riu i, per tant, són de gra gruixut.
Aquest tipus de sorra fa que hi hagi més pendent i “això implica que l’onatge, sigui de tempesta o no, trenqui més a prop de la costa”, un fet que provoca que l’erosió sigui més palpable i, per tant, també el retrocés de la platja.
Quina és la solució?
Capgirar la regressió no és possible, però sí frenar-la. Per aquest motiu, en César Mösso explica les diferents pràctiques que es poden dur a terme: per una banda, aportacions artificials de sorra periòdiques per evitar l’estrenyiment de les platges o construir dics i pantalles rígides que absorbeixin l’impacte de l’onatge.
D’altra banda, hi ha mesures més naturals — que són les que estudien a la UPC — i que anirien des de l’aportació natural de sorra provinent dels sediments que arrosseguen els rius fins a la reforestació del fons marí amb plantes subaquàtiques.
