El 31 de maig va finalitzar la temporada d’allaus als Pirineus amb un nivell de perill dels més baixos dels darrers 30 anys. La causa, els modestos gruixos de neu, per sota de la mitjana, i un avançament insòlit de la fusió del mantell nival.
Una temporada de perill baix
Durant la temporada passada s’han registrat 171 allaus, un valor que queda per sota de les 250/300 allaus que solen ser habituals. La nota positiva és que les allaus no han provocat cap víctima mortal.
Les allaus registrades han estat, a més, de mida més aviat mitjana. No se n’ha registrat cap de mida 4, aquella que és suficient gran per recórrer 50 metres en terreny pla. El sector més afectat ha estat l’Aran – Franja Nord de la Palleresa, seguit de la Ribagorçana – Vall Fosca i el Ter-Freser.
Durant la temporada només han destacat dos episodis amb increment del perill d’allaus i concentració d’accidents:
- Un a mitjan gener, al Pirineu occidental, causat per la presència d’allaus de placa de vent en el qual es va assolir el grau de perill marcat (3).
- Un altre a finals de febrer, sobretot al Pirineu oriental, en què es van produir plaques de vent i neu granulada. També es va assolir un grau marcat (3) de perill.
En general el perill d’allaus als Pirineus ha estat d’1,6 en una escala que es mou entre l’1 i el 5. Cap dia s’ha arribat al nivell de perill fort (4), una circumstància del tot excepcional.
Les causes d’una temporada de tan pocs allaus als Pirineus
Segons explica el Servei Meteorològic de Catalunya al blog Meteomuntanya, la temporada 2022-23 s’ha caracteritzat per gruixos de neu deficitaris i una fusió molt avançada del mantell nival.
El Meteocat afegeix que la temporada va començar sense cap nevada generosa que permetés consolidar una base del mantell nival “a posteriori”. La presència d’altes pressions per Nadal, així com l’entrada càlida de la segona setmana del mes de març, van rematar una situació general de poca neu (poques nevades) i de fusió molt avançada.
El mantell nival va patir un canvi sobtat de patró el mes de març i es va passar de neu freda i seca a neu humida a causa de l’augment de la temperatura i l’arribada de pluges. Amb tot això, la neu va arribar a desaparèixer a finals de març gairebé arreu, fins i tot a 2.200 metres i en orientacions nord.
El Meteocat destaca que les nevades del mes de maig van ser només un miratge que no pot fer oblidar una temporada pobra pel que fa a la innivació als Pirineus.
El Servei Meteorològic de Catalunya també es fa ressò d’alguns resultats d’estudis que indiquen que durant les últimes dècades la mitjana de la fusió del mantell s’ha avançat 12 dies a cotes altes (per sobre els 2.400 m) respecte al període 1959-1980. A això s’hi afegeix que la velocitat a la qual marxa la neu gairebé s’ha doblat. Aquests canvis responen a variacions en la circulació atmosfèrica, concretament en un increment de les situacions anticiclòniques.
En aquest sentit, el Meteocat afegeix que alguns treballs científics sostenen que el canvi climàtic està desplaçant cap al nord el cinturó d’altes pressions subtropicals que s’emplacen cap als 30 graus de latitud. La major presència de situacions anticiclòniques afavoreix la manca de precipitació i condicions de major insolació i temperatura a les muntanyes. Costa més tenir situacions de neu i, en molts casos, les situacions de neu que arriben als Pirineus van associades a masses d’aire més càlid i amb cota de neu més alta.
El Butlletí de Perill d’Allaus
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és l’ens encarregat de la vigilància de la predicció del risc d’allaus. L’ICGC emet diàriament els butlletins de perill d’allaus (BPA) i les notes nivològiques per informar de l’estabilitat i distribució del mantell nival als Pirineus catalans.
Les notes nivològiques s’inicien tan bon punt comença a nevar als Pirineus. Quan la innivació és suficient, es comencen a emetre els butlletins de perill d’allaus per a cadascuna de les set zones, de dilluns a dissabte.
La darrera temporada el primer butlletí es va emetre el 22 de novembre del 2022 i va finalitzar el 31 de maig.
Dins el BPA hi trobem informació detallada per zones, amb icones i text explicatiu del grau de perill d’allaus, de nivell feble (1) a nivell molt fort (5). Els butlletins, als quals es poden subscriure els usuaris, aporten informació molt rellevant per a la seguretat dels usuaris de la muntanya ja que permeten preparar amb antelació les sortides i activitats.
L’ICGC també aporta informació sobre el gruix de neu i la valoració meteorològica diària a través d’InfoGruixNeu per a set punts dels Pirineus situats per damunt dels 2.000 metres: Pastuira, Núria, Cadí Nord, Malniu, Boí, Bonaigua i Sasseuva.
