Els valors màxims absoluts del juliol i agost pugen molt més ràpidament que els valors nocturns. A la sèrie centenària de l’Observatori Fabra s’observa un escalfament més clar en els valors diürns que els nocturns. Les màximes absolutes dels mesos de juliol i agost són, de mitjana, 2,5 ºC més altes ara que fa un segle.
Màximes absolutes cada cop més altes
Les dades són prou clares. En només un segle les màximes absolutes de juliol i agost a l’Observatori Fabra han passat de tenir una mitjana molt propera als 31 ºC a tenir-ne prop de 33,5 ºC. Dit d’una altra manera, el dia de l’estiu que fa més calor s’ha escalfat de mitjana 2,5 ºC. I això és vàlid tant per al mes de juliol com per al mes d’agost.
A principis del segle XX trobem nombrosos juliols en què la temperatura màxima absoluta no arriba als 30 ºC. Un total de 10 juliols abans del 1950 compleixen aquesta premissa. Un cop passat l’any 1950, només tres juliols han tingut màximes absolutes per sota d’aquests 30 ºC, sent l’any 2011 l’últim i, el 1977, el penúltim.
El mateix passa amb l’agost, en què trobem fins a nou mesos d’agost amb màximes absolutes per sota dels 30 ºC abans del 1950. Una xifra que baixa fins a vuit en el període 1950-1970 i a només un cop en els darrers 50 anys, l’any 1996.
Per contra, els mesos d’agost amb pics de més de 37 ºC han vist un augment clar. No se’n troba cap abans del 1980, una xifra que puja fins a sis a partir d’aquesta data, cinc dels quals en el present segle XXI.
Les mínimes absolutes pugen, però menys d’un grau
Que abans refrescava més també és una evidència, així com que les clatellades de temperatura que ens donava a vegades l’estiu també eren més contundents. Però tot i això, l’ascens de les mínimes absolutes de l’estiu és més discret que en el cas de les màximes i queda en un (gens menyspreable) menys d’1 ºC en el darrer segle.
Baixar en algun moment de l’estiu per sota dels 13 ºC (a l’Observatori Fabra) era una cosa comú durant el segle XX. Però és un fet ben escàs en el present segle XXI. Només el juliol del 2001 (havia passat 25 juliols al segle XX) i els agosts del 2002 i 2007 (en trobem 22 agosts al segle XX) ho han aconseguit.
En sintonia amb aquestes dades, les mínimes tropicals augmenten clarament. Les mínimes absolutes del mes d’agost queden cada cop més freqüentment per sobre dels 17 ºC. Això només havia passat dos cops abans del 1990. Una xifra que puja fins a sis en els darrers 30 anys.
El nostre clima s’escalfa sense aturador. L’estiu n’és una de les estacions més sensibles a aquest canvi i les temperatures màximes, les que més ràpid pugen.
