La plaga de la papallona del boix és un nou exemple d’arribada d’una espècie forana lligada a la globalització. La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya i des d’aleshores s’ha estès per tot el continent europeu.
A Catalunya es va detectar per primera vegada l’any 2014 a Besalú. L’any 2018 va causar estralls a la comarca de la Garrotxa, i actualment els seus efectes es fan visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país.
La papallona del boix, també a Barcelona
Malgrat que el boix (“Buxus sempervirens”) no és un arbust propi dels boscos de la terra baixa —és típic de la muntanya mitjana—, sí que en podem trobar exemplars plantats en alguns jardins de Barcelona, sobretot de la part alta, i a la zona de rouredes basòfiles del Jardí Botànic de Barcelona, on n’hi ha a l’entorn de 200 exemplars.
Malauradament els boixos del Jardí Botànic estan parcialment afectats per aquesta plaga des de fa temps i, fins i tot, alguns exemplars ja han arribat a morir.
L’eruga del boix també està començant a afectar alguns exemplars de boix baleàric (“Buxus balearica”) del Jardí Botànic.
Jordi Vayreda, investigador del CREAF, explica que la papallona del boix té una gran mobilitat i també pot recórrer grans distàncies aprofitant el vent. És per aquest motiu que és relativament senzill que pogués viatjar des de les comarques gironines cap a Barcelona “només pel fet que hi ha milions d’exemplars d’aquesta papallona, és fàcil que alguna pugui arribar per casualitat a un indret determinat”. L’expert destaca, en aquest sentit, que l’any 2018 se’n van arribar a localitzar als ports de Beseit.
Natura morta. Parc de Laribal, #Montjuïc pic.twitter.com/CSb41aeBmB
— bea rodriguez🎗 (@BeaBCN1) September 19, 2018
Com actua la papallona del boix?
Les erugues d’aquesta papallona nocturna s’alimenten de les fulles del boix i li provoquen una defoliació total. A més, quan falten les fulles, les erugues en roseguen els troncs i sobretot els branquillons tendres, un fet que en dificulta encara més la capacitat de recuperació. Les erugues són veritables màquines de menjar.
El resultat final és el d’esquelets, o boixos totalment pelats, envoltats de fibres sedoses que empren les erugues per passar d’un boix a un altre un cop se’n han alimentat. Els mesos de major activitat de les erugues són entre el març i l’octubre.
La papallona del boix és altament prolífica i pot emergir tres vegades en un sol any. La primera generació de papallones sol aparèixer a la primavera, cap al mes d’abril. Es tracta de les erugues que han passat l’hivern encapsulades en un capoll i que han pogut sobreviure a les temperatures baixes. Aquesta no és l’emergència més nombrosa ni la més destructiva, ja que moltes papallones no poden arribar al final del cicle a causa del fred.
La generació que sol generar més perjudicis als boixos és la segona, el cicle de la qual es desenvolupa entre l’abril i el juny o el juliol. Les papallones solen aparèixer a principis d’estiu. “És per un tema demogràfic”, explica Vayreda, “el nombre d’ous que acaben ponent les papallones de la primera generació és molt gran, així com la seva viabilitat”.
A finals d’estiu es produeix la tercera emergència de papallones, les erugues de les quals passen l’hivern reiniciant el cicle.
Situació actual de la plaga de l’eruga del boix
és un projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF que fa seguiment de diverses alertes o plagues, entre les quals la de l’eruga del boix. Els centenars d’observacions aportades des de finals del 2018 mitjançant l’aplicació mòbil Alerta Forestal permeten seguir l’evolució de la plaga i el grau d’afectació en el territori.
El mapa d’afectacions de l’eruga del boix permet observar que les comarques més afectades fins ara són les de la meitat oriental del país: la Garrotxa, el Ripollès, el Pla de l’Estany, Osona, la Selva o el Vallès Oriental.
S’acabaran extingint totes les boixedes catalanes?
Els experts afirmen que les perspectives actuals són poc esperançadores ja que les boixedes catalanes tenen poques possibilitats de sobreviure a la invasió. En països com França o Alemanya, on la plaga va arribar abans, els intents per controlar la invasió han estat del tot estèrils.
Jordi Vayreda exposa que la sensació que es té és que no acabarà arrasant —extingint— totes les boixedes perquè les plagues solen tenir diversos sistemes de regulació. El primer és la manca d’aliment, que ajuda a arribar a un primer punt de control. “És com una malaltia infecciosa: inicialment pot ser molt virulenta, però al final sol acabar convertint-se en una malaltia endèmica, que no afecta totes les poblacions”.
Vayreda destaca, a banda, el paper de depredadors com ocells, quiròpters, etc. “Inicialment, quan arriba una plaga exòtica, no sol ser reconeguda pels possibles depredadors, però al cap d’un temps acaben veient que pot ser també una font d’aliment”.
Finalment, l’especialista explica que, pel que s’ha vist en casos similars, aquest tipus de plagues no se solen acabar regulant per un altre tipus de depredadors: els parasitoides. Es tracta de petits insectes que ponen ous a les erugues o a les postes de les papallones.
Què podem fer si tenim un boix afectat per l’eruga del boix?
Els boixos ornamentals o particulars sí que poden conservar-se si reben tractaments adequats amb productes autoritzats i sobretot amb la insistència necessària. Convé tenir present que en zones afectades per la plaga caldrà actuar-hi com a mínim tres cops cada any, en sincronia amb el cicle de la papallona.
Per combatre-les es té constància que han estat eficients tractaments biològics com el nematodes entomopatògens o els “Bacillus”. Els paranys de feromones per als adults també ajuden a capturar grans quantitats de papallones però no són efectives.
