El pantà de la Baells, com la resta de pantans catalans, continua en caiguda lliure pel que fa a les reserves, actualment es troba a poc més del 20 % de la capacitat. Tot i això, encara es troba algun punt per sobre del nivell mínim històric.
El conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya ja fa moltes setmanes que van arribar al mínim històric pel que fa a tant per cent. Concretament, a principis de novembre de l’any passat, moment en el qual van baixar del 18,98 %, per sota el nivell de la greu sequera del 1989.
Actualment els pantans de les conques internes es troben al 15,62 %, amb un volum d’aigua embassat total de 108,5 hm3. Mai abans havien emmagatzemat tan poca aigua.
La Baells, un pantà que mostra el pols de la sequera al Prepirineu oriental
El pantà de la Baells, situat a la comarca del Berguedà, és l’únic embassament de la conca del riu Llobregat. La variació de volum d’aquest pantà va en funció de la precipitació que es recull a la capçalera. La conca receptora d’aigua, relativament reduïda, va des dels contraforts del Cadí i el Pedraforca, els Rasos de Peguera i la serra d’Ensija (a l’oest) fins al massís del Catllaràs (a l’est), passant per la serra del Moixeró i el massís de la Tosa-Puigllançada (al nord).
La Baells és l’únic pantà del sistema Ter-Llobregat que no pot regular-se amb cap altre pantà, no pot traspassar aigua a cap altre embassament. No és el cas del sistema Sau-Susqueda, o del sistema Llosa del Cavall – Sant Ponç. L’exemple més clar és Sau, actualment més buit que mai a causa evident de la sequera extrema, però també pel traspàs cap a Susqueda per garantir la bona qualitat de l’aigua embassada en aquest segon.
La Baells, per tant, és un bon termòmetre de l’evolució de sequera en una àrea concreta del territori català, les capçaleres del rius Llobregat, Bastareny i la riera de Saldes. Les variacions del seu nivell van altament lligades a l’evolució de les precipitacions al Prepirineu oriental.
El pantà de la Baells ha estat més buit que ara diverses vegades
La Baells es troba ara mateix al 20,7 % de capacitat. Malgrat que és un nivell realment baix, convé recordar que aquest pantà ha arribat a estar més buit altres cops. D’entre els mínims històrics cal destacar:
- Mínim absolut del 15,19 % el 3 d’abril de 1987.
- Mínim de la sequera dels anys 2005-2008, 18,7 % el 12 d’octubre de 2005.
- Mínim de la sequera del 1989-1990, 19,69 % el 25 d’abril del 1990.
- Mínim d’abans d’acabar la sequera dels anys 2005-2008, 20,4 % el 6 d’abril de 2008.
La precipitació que cau a la capçalera és sens dubte l’element més rellevant i que marca el pols del nivell del pantà de la Baells, però no és l’únic. La variació de nivell està sotmesa també a les necessitats d’aigua del moment històric. Per exemple, actualment tot i que les necessitats d’aigua són superiors a les que hi havia a finals dels anys vuitanta, en aquell moment no disposaven de les dessalinitzadores ni de l’aigua regenerada, per tant la dependència dels pantans era clarament superior a l’actual.
Sau, mai tan buit com ara
El pantà de Sau es troba ara mateix al 3,83 % de la capacitat, conté 6,32 hm3 d’aigua, el volum més baix des que es va construir a principis dels anys seixanta. Va ser el 13 de gener d’enguany quan va baixar del 5,77 % de capacitat, el mínim registrat el 20 d’abril de 1990 (el valor més baix des que es va construir).
El motiu del baix nivell d’aquest pantà rau, a banda evidentment de la sequera extrema al Pirineu oriental, en el traspàs d’aigua que encara s’està fent a favor de Susqueda.
