Investigadors de diferents centres de recerca europeus, entre els quals també catalans, han comparat els gens de les mallerengues carboneres de les seves ciutats amb els gens dels seus parents de l’entorn rural més proper. Els resultats han anat tots en la mateixa línia: les mallerengues urbanes difereixen genèticament de les parentes de camp. La recerca s’ha publicat a la revista ‘Nature Communications‘.
Els individus més valents, supervivents a les grans ciutats
L’estudi ha permès veure que a les ciutats s’han afavorit els gens que regulen les capacitats cognitives i els comportaments que permeten sobreviure en entorns d’alta contaminació acústica i atmosfèrica, llum nocturna i proximitat constant a les persones.
Segons Joan Carles Senar, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i col·laborador de l’estudi, “la ciutat afavoreix els individus més proactius, més valents, més exploradors o més agressius”. Afegeix que, “per exemple, les mallerengues de la ciutat tendeixen a perdre la por, ja que no les ajuda a l’hora de trobar nous recursos, mentre que per a les aus de camp aquesta emoció segueix essent molt útil per escapar dels predadors”.
Els ocells de la Ciutadella, els Jardins de Can Santmenat i de Collserola, objecte d’estudi
En total s’han examinat 192 mallerengues carboneres entre les poblacions de les nou ciutats participants en la recerca. Per a cada població urbana els investigadors les comparaven amb una mostra de mallerengues d’un entorn rural forestal proper.
En el cas de Barcelona s’han estudiat poblacions del Parc de la Ciutadella i els Jardins de can Santmenat, i Can Catà, del Parc de Collserola, com a zona forestal propera a la ciutat. S’han extret mostres de sang dels ocells i s’han analitzat genèticament.
Caroline Isaksson, directora de l’estudi, explica que “s’han analitzat més de mig milió de gens repartits per tot el genoma i n’hem trobat un bon grapat que ha canviat clarament en resposta al medi urbà”.
Pablo Salmón, codirector de la recerca, afegeix que “és sorprenent que les ciutats, que són un fenomen recent des d’una perspectiva evolutiva, deixin la seva petjada en el genoma de les aus”.
