tórtores de betevé

A l’inici del confinament l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) va impulsar la iniciativa ciutadana #JoEmQuedoACasa, que pretenia, entre tots, conèixer quantes espècies d’ocells i d’altres grups faunístics es podien arribar a detectar a Catalunya sense moure’s de casa, mentre durés el confinament. L’èxit de la iniciativa ha estat extraordinari.

 

Un estudi sobre els efectes del confinament sobre les aus

Aquesta setmana l’ICO ha fet públics els primers resultats després d’analitzar les dades recollides pel projecte #JoEmQuedoACasa i també les procedents d’observacions recollides entre els anys 2009 i 2019.

Per a l’estudi s’han seleccionat 16 espècies d’ocells habituals en ambients urbans i que passin tot l’any a Catalunya. S’han comparat els patrons d’observació diaris en medis urbans durant el moment de màxim confinament (entre el 15 de març i el 13 d’abril), amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Canvis vinculats a la reducció de l’activitat humana a les ciutats

Els primers resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un augment clar de les observacions d’ocells durant les primeres hores del dia en zones urbanes, un patró d’observació molt similar al que es dona habitualment en medis no urbans.

Les observacions d’ocells han augmentat a primeres hores del dia durant el confinament

Aquest canvi tan marcat es creu que és degut a un increment del pes relatiu de l’activitat dels ocells durant les primers hores del dia, sobretot les espècies més canores, les que canten de forma més melòdica, pel fet de ser ocells més fàcilment detectables a causa de la reducció del soroll de les ciutats durant el confinament.

L’estudi de l’ICO recorda que les primeres hores del matí ofereixen per a la majoria d’ocells millors condicions per alimentar-se i comunicar-se. És per aquest motiu que en zones poc pertorbades per l’activitat humana hi sol haver un pic durant aquesta franja horària.

A les ciutats, en canvi, el soroll causat per l’activitat humana sol ser molt elevat de bon matí, un fet que explicaria en bona part per què els ocells de medis urbans usualment són menys actius i detectables a primera hora del dia.

El cas de la merla o el tudó

Alguns ocells com la merla o el tudó han tret profit del relaxament associat al confinament i han pogut aprofitar les millors condicions de les primeres hores del matí, per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres que viuen en zones tranquil·les, fora de les ciutats.

Se sap —segons apunta l’estudi— que els ocells poden adaptar l’hora del cant en funció del soroll, fins i tot cantar quan encara és de nit per tal d’evitar fer-ho quan hi ha massa soroll.

Font: ICO

Els ocells urbans, sotmesos al soroll i a nombroses pertorbacions

Els ocells que viuen en zones urbanes estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll s’ha associat a la disminució de la densitat d’ocells en entorns urbans així com l’empobriment de les seves comunitats.

El soroll causat pels cotxes o les persones que circulen pel carrer de les ciutats sobretot en hores punta dificulta la comunicació dels ocells, un fet que pot fer-los augmentar el nivell d’estrès o fins i tot accelerar-ne l’envelliment.

Els resultats d’aquest estudi de l’ICO suggereixen que els ocells tenen la capacitat d’aprofitar algunes de les millores ambientals associades al confinament. L’ICO, però, insisteix en el fet que caldria fer que els medis urbans fossin més acollidors per als ocells i que els problemes que experimenten les aus en àmbit comunicatiu i de salut són homòlegs als que patim nosaltres mateixos.