Aquests dies ja es comencen a veure els primers ocells migradors com orenetes i ballesters a Barcelona i a la resta del territori. El gruix de la seva arribada, però, s’espera d’aquí a uns quants dies: a mitjans de març. A l’abril es preveu l’arribada dels falciots negres.
Aquests, però, també molts altres aus migradores que poblen els nostres boscos, viles i ciutats durant els mesos càlids de l’any han de superar, a la primavera i a la tardor, un llarg i perillós viatge de milers de quilòmetres entre Europa i la regió del Sahel. Durant aquest trajecte es veuen obligats a superar grans obstacles físics, com el mar Mediterrani o el desert del Sàhara.
Estudiar l’estat dels ocells tan bon punt han creuat el desert del Sàhara
Entre el Sahel i l’extrem nord d’Algèria o del Marroc hi ha uns 2.500-3.000 km de distància que transcorren per damunt del desert del Sàhara.
Justament en un dels límits septentrionals d’aquesta gran extensió erma, a Yasmina (sud-est del Marroc), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) hi realitza des del 2008 a la primavera una campanya d’anellament d’ocells. Des del 2018 ho fa en col·laboració amb el Konrad Lorenz Institute of Ethology (Viena) i el suport de la Universitat de Rabat.
L’objectiu és conèixer les estratègies que tenen els ocells per tal de creuar el desert, a banda de saber com ha anat l’hivern a les àrees d’hivernada, principalment al Sahel.
Tot això se sap capturant-los per anellar-los i analitzant-ne el pes, les reserves i la seva condició física.
Yasmina, un punt estratègic de descans dels ocells després d’un dur viatge
Yasmina es troba en un indret de pas entre el Sahel i Europa. Les aus, “a posteriori”, continuen cap al nord, vers l’Atles Mitjà, tot esquivant la gran muralla muntanyosa que suposa l’Alt Atles.
Yasmina és un punt estratègic: una zona amb vegetació dispersa i un llac que alguns anys és ple d’aigua en aquesta època. És, en definitiva, un punt de parada, descans i alimentació de moltes espècies després de sobrevolar el desert del Sàhara. No tots els ocells s’aturen aquí, ho fan sobretot els que estan una mica cansats (descansar i menjar), per bé que si les condicions meteorològiques són dolentes hi paren altres ocells que potser no s’haurien aturat en condicions normals.
De dia o de nit? Quan sobrevolen el Sàhara els ocells?
Marc Illa, anellador expert de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ha estat fent treball de camp a Yasmina els anys 2018, 2019 i també l’any 2020. Enguany, malauradament, la campanya no s’ha pogut dur a terme a causa de la covid-19.
L’expert en ornitologia explica que la gran majoria d’ocells migren de nit. La raó rau sobretot en el fet que si ho fessin de dia, la temperatura més elevada els dificultaria l’eliminació de calor i n’incrementaria la pèrdua d’aigua, alhora que la radiació ultraviolada els faria malbé el plomatge.
Normalment al capvespre abans de volar els ocells es preparen: noten si estan en bona condició física, si tenen reserves suficients, i també si les condicions meteorològiques són bones. Si tot és correcte, aleshores prenen la decisió de volar i, aquella nit, poden fer 100, 200, 300 (o més) quilòmetres d’una sola tirada”
Marc Illa
Els ocells paren quan es fa de dia i ho aprofiten per buscar menjar —no tot és erm al desert— i descansar (per petites migdiades) a l’ombra d’alguna roca o en algun arbust.
Un exemple d’au migradora que fa servir aquesta estratègia és el rossinyol. Marc Illa explica que aquest ocell els té força intrigats pel fe que, quan els capturen per anellar-los, sempre troben que arriben a Yasmina amb un pes elevat, tenen molt de greix.
Illa explica que ho estan estudiant. Destaca que no se sap ben bé què és el que fan: si és que surten amb un pes elevadíssim del Sahel, si és que són molt eficients volant —no gasten—, o bé si tenen algun lloc que desconeixen al desert on paren i s’alimenten bé.
Orenetes i falciots: els ocells que trenquen la norma i volen de dia
Les orenetes o els falciots fan just el contrari que la majoria d’ocells: volen de dia. Si ho poden fer és perquè tenen adaptacions específiques:
- Ales llargues i punxegudes (més estretes) que fa que siguin més aerodinàmiques i que puguin volar més ràpid i grans distàncies sense gairebé cansar-se.
- Tenen el plomatge més fosc, per tant, tenen més melanina que els permet ser resistents als rajos solars.
- S’alimenten d’insectes voladors. Al volar de dia poden anar-se alimentant durant el viatge en cas de trobar algun lloc bo.
En el cas dels falciots, a més, convé recordar que no paren mai: volen de dia i de nit pel fet que si s’aturen al terra, o cauen, difícilment es podran tornar a aixecar.
Com esquiven o creuen les tempestes de sorra del desert?
Marc Illa explica que, pel que fa a l’experiència viscuda aquests anys a Yasmina, els ocells solen veure venir les tempestes i no acostumen a veure’s sorpresos. “Caldria que fes molt vent, especialment durant la nit, per tal de desviar ocells de les seves rutes”.
Illa expica que just abans que arribi el núvol de sorra de la tempesta es veuen grans grups d’orenetes o falciots fugint-ne al davant. Aquests, per tant, les esquiven, marxen a centenars de quilòmetres d’allà.
La resta d’ocells, és a dir, els que de dia descansen i volen de nit, com que no poden viatjar tan ràpid ni volar de dia, solen quedar-se quiets al lloc on són esperant que passi la tempesta. Si al capvespre (quan fan la valoració abans de volar) encara ha passat, es queden allà i aquella nit eviten volar.
Els falciots, ocells predictors del temps
Els ocells migradors solen volar a altures molt variables, tot i que se’n sap poc d’aquest tema i actualment s’està estudiant.
Se sap, però, a tall d’exemple, que els falciots poden pujar diversos quilòmetres cap amunt quan fa mal temps per tal de superar-lo. A banda, sembla que de bon matí i al capvespre també pugen molt amunt per tal de mirar quin temps fa i realitzar una mena de previsió meteorològica.
Es tracta, en qualsevol cas, d’una estratègia sorprenent i de la qual no se’n coneixen tots els aspectes. No se sap se sap ben bé com s’ho fan per pujar tan amunt i respirar amb normalitat, ni tampoc com suporten les baixes temperatures d’aquella altura tan notable.
La importància que hi hagi zones de qualitat per alimentar-se
Marc Illa explica que l’existència d’indrets com Yasmina són d’alta importància per als ocells, sobretot pels que fan vols de nit, per tal de proveir-se i descansar de dia, i més per aquells que quan surten del Sahel no ho fan amb bones reserves.
En qualsevol cas, la conservació d’hàbitats és d’alta importància arreu, quelcom que no sempre es respecta prou, especialment al Sahel, on les polítiques de conservació no són com aquí.
A banda, Illa explica que, a més, molts ocells depenen en bona mesura de les condicions a les zones d’hivernada a l’Àfrica: si un any no són bones, aleshores es veuran condicionats pel llarg viatge.
En aquest sentit convé destacar que hi ha aus que prioritzen arribar com abans millor a les zones de cria. Aquestes se la juguen, no poden esperar a tenir el pes i les reserves ideals si la temporada d’hivernada no ha estat prou bona, ni fer parades llargues durant el trajecte cap a Europa.
Hi ha, per contra, altres espècies que poden esperar el moment més idoni per marxar, és a dir, quedar-se més temps al punt d’hivernada si no s’han engreixat prou, o bé fer parades llargues durant el viatge per tal d’alimentar-se bé i descansar, si és necessari.
Les orenetes, serien un cas especial, pel fet que poden alimentar-se mentre volen, però la seva estratègia seria més pròxima a la segona modalitat.
