Els noms catalans dels ocells

L’any 1981 l’ornitòleg Joaquim Maluquer va publicar el llibre ‘Els ocells de les terres catalanes’, una de les primeres referències històriques sobre l’ornitologia catalana. Va ser una obra que pretenia apropar la natura als ciutadans, però que a més establia els noms catalans de totes les espècies d’ocells que es podien observar des del territori català.

Molts dels noms es van agafar de nomenclatures i veus locals, d’altres van ser creats per Maluquer per donar un nom català a totes les espècies autòctones i reforçar, així, l’ús del català al món ornitològic. Posteriorment, al llarg dels anys, molts ornitòlegs han fet llistes sobre l’avifauna catalana i paral·lelament han batejat nous taxons amb noms catalans.

Malgrat això, la llengua catalana no tenia fins fa poc encara un suport lingüístic  prou adequat. És per aquest motiu que l’any 2012 un grup de naturalistes especialistes va reprendre la tasca de donar nom de manera sistemàtica i amb una visió global a totes les espècies d’ocells del món.

El diccionari dels ocells del món

Es tracta d’un diccionari disponible en línia des del 2017, encara en fase d’elaboració, que pretén recollir la nomenclatura catalana de totes les espècies d’ocells del món identificades: més d’11.500 corresponents a 243 famílies. Es preveu completar-lo l’any 2022.

L’obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el Termcat, ha incorporat recentment 745 noves denominacions i actualment permet la consulta de 7.379 fitxes, corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 74 famílies d’ocells passeriformes.

Cada fitxa inclou com a mínim una denominació catalana; els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari conté actualment 420 il·lustracions.

‘Cua de ventall rogenc’, ‘gaig crestat’ o ‘hihi’: algunes de les noves denominacions catalanes

Un bon nombre dels noms catalans són de nova creació i han estat proposats seguint els ‘Criteris per a la denominació catalana d’ocells’, elaborats pel Termcat i aprovats pel Consell Supervisor, l’òrgan encarregat de la normalització terminològica en català.

Alguns dels exemples de denominacions catalanes de nova creació són, entre molts d’altres, ‘cua de ventall rogenc‘, un ocell que habita en boscos clars i manglars d’algunes illes d’Oceania;  ‘gaig crestat‘, un ocell de la família dels còrvids que habita els boscos de la península Malaia, Sumatra, Java i Borneo, o ‘hihi‘, un estrany ocell endèmic de Nova Zelanda i algunes illes properes.