Dies i dies sense sol. Setmanes sense veure l’astre rei. Mesos sense un raig de llum solar directe. La llarga nit polar hivernal arribarà d’aquí a pocs dies a la part més septentrional d’Europa.
Cap Nord, cap Nordkinn o el cap de Knivskjellodden
Tots tres punts es disputen amablement el títol honorífic de punt situat més al nord a Europa.
Tot i que el cap Nord és el que en té la fama i és el més visitat, el cert és que és el cap de Knivskjellodden el punt situat més al nord, per poc més d’un quilòmetre de diferència respecte del cap Nord.
El cap Nordkinn, una mica més a l’est i més al sud, és el punt de l’Europa continental situat més al nord (cap nord i Knivskjellodden se situen en una illa).
“Nit eterna” a partir del 19 de novembre
El 19 de novembre serà el darrer dia que veuran el sol al punt més septentrional d’Europa. Aquell dia gaudiran de poca més d’una hora de llum solar directa i, a partir de l’endemà, una llarga “nit eterna” fins al 23 de gener, quan tornarà a sortir lleugerament damunt l’horitzó durant 56 minuts.
Seran en total 64 dies (més de dos mesos) en què el sol no sortirà cap dia, amb un punt mínim al solstici en què el sol, en el seu moment àlgid del dia, quedarà gairebé cinc graus per sota de l’horitzó.
Sense sol, però amb claror
Però no us imagineu una nit negra i fosca 24 hores al dia. El cert és que durant la nit polar el sol no es veu durant moltes setmanes, però hi ha moltes hores al dia en què la claror és suficient com per permetre l’activitat humana sense necessitat de llum artificial. És l’anomenat crepuscle civil.
I fins i tot en el moment del solstici (el dia amb menys llum solar de l’any), al cap Nord tenen una mica més de tres hores al dia de crepuscle civil.
Al gener, quatre hores en set dies
Tenir el sol tant a prop de l’horitzó fa que, per poc que surti, el guany/pèrdua de minuts de sol diaris pot ser espectacular.
Sense anar més lluny, en els 19 dies que veuran el sol aquest mes de novembre, hauran perdut més de sis hores de llum solar.
Al gener, un cop torni a sortir, en només la darrera setmana del mes, guanyaran gairebé quatre hores, gairebé 20 minuts diaris de mitjana.
I després ens queixem quan a Barcelona es nota que els dies s’escurcen o que els dies s’allarguen. En el moment de màxima pèrdua/guany de llum solar a casa nostra, no s’arriba a superar mai la barrera dels tres minuts. Una altra lliga.
