L’any 2018, a Barcelona van morir almenys 351 persones per l’exposició a la contaminació atmosfèrica. Aquest càlcul, que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona, constata que les morts per contaminació s’estabilitzen respecte a un any enrere. Tot i així, l’ens i l’Ajuntament avisen que es tracta d’una xifra alarmant perquè entre 2010 i 2018 van morir 3.749 persones per l’exposició continuada a la contaminació.
La resposta d’aquestes morts es troba en els nivells de partícules en suspensió, especialment les PM2,5. Són un tipus de partícula molt nociva que expulsen els motors de combustió dels cotxes i les motos, i és el que analitza l’ASPB en el seu informe sobre la qualitat de l’aire. Segons aquest, la mitjana de PM2,5 a Barcelona durant el 2018 va ser de 14 µg / m3 d’aire, molt per sobre dels 10 µg / m3 d’aire que recomana l’OMS.
Zona de Baixes Emissions: la solució?
Amb aquestes dades a la mà, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha alertat que Barcelona “no té un problema d’episodis puntuals de contaminació, sinó que és estructural”; és a dir, que la ciutat es manté permanentment sota uns llindars molt alts de pol·lució. Per això Tarafa ha explicat que el govern d’Ada Colau confia que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) contribuirà a reduir el nombre de morts per contaminació.
A partir de l’1 de gener del 2020, els cotxes més vells (i, per tant, més contaminants) no podran circular pels carrers de la ciutat. Són els cotxes que no tenen etiqueta ambiental de la DGT. Tot i les esperances, ni el govern municipal ni la gerent de l’ASPB, Carme Borrell, no s’han aventurat a calcular quantes vides podrà arribar a salvar la ZBE. Gemma Tarafa, a més, ha reiterat que caldrà estudiar altres “mesures estructurals”, com la implantació d’un peatge urbà.
