El mes de març ens ha dut uns dies amb molts núvols i poc sol. A Barcelona ha plogut i fins i tot amb certes ganes, però una de les zones més afavorides per les precipitacions ha estat el Pirineu de Girona i els Prepirineus, on la neu ha fet acte de presència i va anar més cara de veure durant bona part de l’hivern.
Neu només a principi i final de temporada
Els episodis de neu al vessant sud dels Pirineus i el Pirineu de Girona han estat molt reduïts aquesta temporada.
Un gran temporal va donar la benvinguda a l’hivern meteorològic i feia pensar en una temporada molt bona, amb registres de neu acumulada gairebé de rècord a finals de novembre i principis de desembre.
Però de la mateixa manera que a bona part de Catalunya, amb l’arribada del desembre, l’aixeta es va tancar i la temporada ha anat vivint de les rendes d’aquell gran episodi de finals de novembre i principis de desembre fins a arribar al març, quan la neu ha tornat a vestir de blanc algunes zones que ja havien tornat al marró.
El Ripollès, sense neu a terra al febrer
Entre els casos més cridaners que trobem gràcies a les estacions nivometeorològiques que té l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) hi ha el del Ripollès.
Tant l’estació de Núria (1970 m) com la de Pastuira (2.000 m) van quedar sense neu a mitjans del mes de febrer. Núria havia perdut els més de 50 cm i Pastuira el metre de neu que tenien després del pont de la Puríssima com a conseqüència de prop de tres mesos amb ben poques alegries meteorològiques. De rècords absoluts de neu a principis de temporada a no tenir neu contínua a 2.000 metres a mitjans de febrer.
La borrasca Celia ho ha canviat tot
Però aquest març ho ha canviat tot fent honor a la dita que diu que “març, marçot, mata la vella i la jove si pot”.
La borrasca del dissabte 12 de març, que va deixar el dia amb més pluja a Barcelona en gairebé dos anys, va sumar bon gruix a un Pirineu gironí que vestia més marró que blanc. La posterior borrasca Celia i els vents de llevant successius han afavorit que la neu s’acumuli especialment a cotes altes, on ara mateix hi ha, segons dades de l’ICGC, entre 30 i 60 cm de gruix.
Malgrat el canvi de vestimenta no són valors excepcionals per al mes de març, però sí que se situen per sobre del que seria habitual.
El Cadí, farcit de neu com no ho havia estat enguany
El cas del Cadí és semblant al del Ripollès, per bé que amb algunes peculiaritats.
L’estació de mesurament de Cadí Nord, situada a més de 2.100 m d’altura, no ha arribat a perdre mai la vestimenta blanca, d’una banda per ser una mica més amunt que les del Ripollès però, sobretot, per estar situada en un vessant nord, que l’ha deixat més protegida de l’acció dels raigs de sol i n’ha impedit la fosa.
La nevada de principis de temporada també va ser aquí molt important i es va conservar bé durant l’hivern gràcies a la seva ubicació en cara nord i també a la baixa humitat ambiental. L’episodi de neu d’aquest mes de març ha permès que el gruix fregui el metre en el que és el registre més important de la temporada i que s’acosta al que seria habitual per aquestes dates.
El vessant nord, una altra realitat
El cas del vessant nord ha estat diferent. La temporada va començar amb gruixos rècord i, després de la nevada important amb l’episodi de Reis i els fronts que han anat circulant posteriorment, ha estat capaç de mantenir un gruix perpetu de més d’un metre a 2.200 m a la Bonaigua, sempre per sobre de la mitjana.
