L’any 2022 va estar marcat per la calor intensa i la sequera. Tots dos factors s’expliquen per la configuració sinòptica, és a dir, la posició dels anticiclons i les depressions que va predominar al llarg de l’any. El resum ampliat del 2022 que ha publicat recentment el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ho posa de manifest.
El patró indefinit, el més comú de l’any
De les 13 situacions sinòptiques analitzades per l’SMC, la més freqüent l’any 2022 va ser la indefinida o amb la presència d’una baixa superficial, és a dir, aquella en què no s’observa un patró clar. En total n’hi va haver 93, lleugerament per sobre de les 87 que marca la mitjana.
El segon escenari més freqüent va ser el cicló, caracteritzat per un centre de baixes pressions a tocar de Catalunya. N’hi va haver 74, que és gairebé el doble de l’habitual.
El “top” tres el tanca l’arribada de masses d’aire d’origen atlàntic per l’oest acompanyades d’altes pressions. Cal remarcar, però, que n’hi va haver moltes menys del que sol passar: 31 situacions davant les 50 que hi ha de mitjana.
Poques situacions de pluja
L’anàlisi de les situacions sinòptiques també denota que hi va haver poques configuracions favorables per a episodis de pluja extensa. En sumar el nombre de patrons de l’est, de l’est amb gota freda i de solc, que són escenaris que solen portar precipitació a casa nostra, l’any 2022 n’hi va haver 41. Lluny queda la mitjana, que és de 54.
De totes tres, els episodis que van presentar una anomalia més notable van ser els de solc. Se’n van comptar 12 de les 21 que hi acostuma a haver.
Això explica la situació de manca de pluja i de sequera excepcional que estem vivint a Barcelona i a gairebé tot Catalunya.
Els episodis de sud, més freqüents del compte
Al llarg de l’any, les situacions de nord van ser menys comunes del que marca la mitjana, mentre que les de sud van guanyar protagonisme. Les arribades de masses d’aire del nord-oest, del nord i del nord-est van sumar un total de 54 situacions sinòptiques, molt per sota de les 71 que dicta el període de referència 1836-2015.
Per la seva banda, les situacions de sud van ser molt més freqüents del normal. N’hi va haver 37 en tot l’any, clarament per sobre de les 24 que indica la mitjana. Més concretament, les adveccions del sud-oest han estat un 50 % més habituals, i s’han convertit en el quart escenari més comú del 2022.
Tot plegat és coherent amb el fet que vam viure un any extraordinàriament càlid. La calor intensa, de ple estiu, va començar pel mes de maig, i no va acabar fins començar el mes de novembre. Mig any d’estiu.
L’any més càlid als dos observatoris històrics
En l’àmbit català, l’any 2022 va ser el més càlid registrat des que hi ha dades de manera continuada. Ho va ser a l’Observatori Fabra, la sèrie del qual es va iniciar l’estiu de l’any 1913, i també a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, Baix Ebre), amb dades des del 1905.
Les gràfiques de la temperatura màxima, mínima i mitjana anuals mostren de manera molt evident com l’any 2022 es va desmarcar notablement de la resta de registres anteriors. Allà on la diferència va ser major respecte al rècord anterior va ser, justament, a l’Observatori Fabra.
