Entre la tardor i la primavera trobem els mesos en què l’interior del país es refreda bastant, especialment en hores nocturnes. Aquest aire fred acumulat en valls, planes i conques interiors necessita i busca una escapatòria per alliberar-se i ho fa a través de les valls i els cursos fluvials que troba.
El Llobregat i el Besòs, els dos “grans” de Barcelona
Els dos principals rius metropolitans- el Llobregat i el Besòs– serveixen com a canalitzadors de l’aire fred dipositat en hores nocturnes a la Catalunya Central i al prelitoral.
En el cas del Llobregat, el fred arriba des del Bages per Monistrol de Montserrat i el congost del Cairat.
El fred arriba al riu Besòs a través del riu Congost, que porta el fred de la conca d’Osona abans que el Besòs esdevingui com a riu en l’aiguabarreig amb el riu Mogent.
Aquest aire fred circula a través dels cursos fluvials i provoca un aire constant durant la nit i, especialment, primeres hores del matí.
Es tracta del vent catabàtic: un flux d’aire de desguàs que es gesta per la diferència tèrmica entre dos punts geogràfics, de tal manera que el vent flueix des de la massa d’aire fred fins a l’aire menys fred de les zones adjacents.
Per exemple, la saligarda és una denominació popular que fa referència a un vent catabàtic que flueix des de la boira de la Plana de Vic cap a la Vall del Congost, al Vallès Oriental.
El vent catabàtic porta més fredor
Els sectors afectats per aquest vent catabàtic reben dos efectes directes: aire constant a primeres hores del matí i temperatura més baixa que a les zones del voltant. Aquesta és una de les causes per les quals els barris barcelonins pròxims al Llobregat i al Besòs enregistren més fred nocturn que altres indrets.
Un vent que dibuixa l’illa de calor urbana
Aquests vents freds resseguint els cursos fluvials acaben dibuixant en una part important l’illa de calor urbana, un fenomen que implica temperatura més alta al centre que als barris perifèrics.
Evidentment, la densitat de la trama urbana juga el factor principal en aquest fenomen, però el cert és que el flux de vents catabàtics dels dos rius que ens envolten ajuden a accentuar-ne la intensitat.
Passadissos que canalitzen les brises de mar
El Llobregat i el Besòs no només treballen durant la nit per evacuar l’aire fred des de l’interior cap a la costa, sinó que també ho fan durant el dia, però amb un mecanisme contrari: transporten les brises de mar – les marinades- des de la façana litoral cap a les comarques interiors.
Si el catabàtic fred nocturn és un vent de nord-oest a sud-est, les brises diürnes que viatgen pels cursos fluvials van de sud-est a nord-oest, resseguint també els cursos fluvials. Aquestes brises canalitzades impliquen que els municipis més pròxims tinguin una temperatura una mica menys càlida, però més humitat.
Això succeix molts dies de l’any i aquest fenomen és molt més intens i perceptible a l’estiu o en dies càlids de la primavera i la tardor.
