La cimera climàtica de Glasgow, la COP26, és, a parer del catedràtic d’enginyeria ambiental de la UPC José María Baldasano, crucial per mirar de mitigar els efectes de l’escalfament global. Però no ho és, com els països encara intenten defensar, per mantenir viva la possibilitat d’assolir l’objectiu que es va marcar a l’Acord de París, és a dir, que la temperatura mitjana del planeta no augmenti més d’1,5 ºC respecte a l’època preindustrial.
I no ho és, creu, perquè per aconseguir-ho ja fem tard. “És impossible evitar sobrepassar els 1,5 ºC d’escalfament global”, assegura. “Essent objectiu, l’objectiu dels 2 ºC és molt més seriosa”, conclou. I ho argumenta amb dades. L’informe Emissions gap, de l’ONU, assenyala que per arribar a l’objectiu de París, les emissions anuals al planeta haurien de caure un 7,6 %. Això, subratlla Baldasano, no s’està produint “ni de lluny”.
A més, recorda que el CO2 que emetem, “la contribució del qual a l’escalfament global suposa més d’un 70 %”, es manté a l’atmosfera entre 100 i 1.000 anys i, per tant, encara que les emissions baixin de manera significativa, continuarà contribuint al canvi climàtic.
Quins acords haurien de sortir de la COP26?
La COP26 ha començat amb grans discursos i alguns acords, com la reducció de les emissions de metà i un compromís a parar la desforestació. Però segons Baldasano perquè es pugui considerar un èxit s’ha d’anar molt més enllà. Assegura que seria necessari que s’acordés la prohibició de cremar carbó per obtenir electricitat, un extrem que topa amb l’oposició parcial de països com la Xina, explica.
També cal, diu, posar fi als subsidis dels governs als combustibles fòssils, “més importants encara que els que es destinen a les renovables”, i aprovar reduccions d’emissions més ambicioses. A més, s’ha de garantir que el finançament climàtic —els fons per als països en vies de desenvolupament— perquè puguin assolir els costos de la transició ecològica arribi als 100.000 milions d’euros anuals. Actualment, explica Baldasano, amb prou feines s’arriba als 80.000.
Començar a pensar en la mitigació
Baldasano considera que ja és moment de començar a avançar-se al que vindrà i adaptar-se als inevitables fenòmens climàtics extrems, l’augment de la temperatura i el del nivell del mar. De fet, ja hi ha empreses que treballen en aquest camp. Com la barcelonina Lobelia, present a la COP26, que amb dades de satèl·lit crea models per quantificar i preveure riscos climàtics, com inundacions o sequeres.
“La COP d’aquest any tracta sobretot de mitigació”, explica Laia Romero, CEO de Lobelia. “És a dir de com aconseguir les zero emissions al més aviat possible. Però no hem d’oblidar la part de l’adaptació al clima actual i el que tindrem. Són conceptes que en l’àmbit empresarial no estan incorporats en els processos d’una gran empresa i això ha de canviar”, conclou.
