La normativa per instal·lar plaques solars en comunitats de veïns privades s’havia convertit en el malson d’alguns propietaris. Tenien les ordenances en contra perquè consideren que les estructures sobre les quals s’instal·len les plaques solars són tècnicament “pèrgoles“. Després de diverses queixes, l’Ajuntament es va comprometre a flexibilitzar la normativa.
Mesos després, no s’ha tocat cap coma del text, però sí que se n’ha fet una nova interpretació i s’ha fet arribar en forma d’instrucció a tots els treballadors de l’àrea: “Qualsevol instal·lació de generació energètica requereix un suport i, per tant, que no s’interpretin com unes pèrgoles o estructures”, ha explicat la directora dels Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental, Cristina Castells, en una entrevista al programa ‘Via 15’.
S’ha optat per aquesta opció, la de reinterpretar el text, perquè era una actuació “més àgil” que no pas aprovar canvis en unes ordenances complexes i que, quan es van fer, no preveien l’augment de la demanda per instal·lar plaques solars en habitatges privats en un 80 %.
Evitar aturar projectes
Aquest detall en la normativa havia obligat a aturar alguns projectes que ja estaven en marxa perquè legalment els edificis en qüestió no podien incloure pèrgoles, tot i que en realitat els propietaris realment havien demanat plaques solars. “La por és que podrien acabar sent estructures tancades i crear volums disconformes i ocupacions no permeses a les cobertes“, especifica Castells.
En aquest sentit, s’ha demanat a tots els tècnics que, en cas de dubte, no es rebutgin els projectes d’instal·lació de plaques solars, sinó que s’analitzin totes les possibilitats. “Hi ha una subcomissió específica per treballar aquests casos en què no es vegi tan clar que compleixin els criteris, no diem no, sinó que ho estudiarem”, explica la directora dels Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament.
En menys d’un any, aquest departament ha rebut prop de 3.500 consultes sobre la instal·lació de plaques solars en terrats privats i ha estudiat uns 600 projectes. A la pràctica se n’han acabat materialitzant una quinzena perquè sovint és difícil que tots els veïns d’un mateix bloc de pisos s’acabin posant d’acord per fer aquesta inversió, encara que els signifiqui pagar la meitat de l’IBI durant els tres anys posteriors a la instal·lació.
