Els petits horts urbans, sobretot els que s’instal·len en terrasses i balcons, proporcionen petites quantitats de verdures saludables, ecològiques i de proximitat, a banda del plaer i satisfacció que suposa tenir cura i veure créixer les nostres pròpies plantes.
Els horts urbans també comporten molts beneficis ambientals: contribueixen a enverdir terrats i balcons i afavoreixen i beneficien els insectes i la biodiversitat en general.
Què plantem a la tardor en petits horts urbans a la ciutat?
La tardor és una bona època per iniciar-se o bé per continuar cultivant el nostre hort urbà després de l’estiu. Les pluges més freqüents i l’ambient més suau del litoral beneficien el cultiu de determinades espècies.
Elisabet Sayrach, responsable de la botiga especialitzada en horts urbans Urbacultiving.com, coneix molt bé quins són els cultius que millor funcionen en el cas de la ciutat de Barcelona al llarg de l’any.
L’experta aconsella en aquesta època optar preferentment pels cultius ràpids, és a dir, plantes que creixen amb celeritat i que es poden collir aviat, al cap de poques setmanes.
Aquí s’hi engloben sobretot aquelles hortalisses de les quals ens mengem les fulles. En la majoria de casos es cullen només les fulles exteriors de la planta i es deixa la part interna intacta. D’aquesta manera la planta podrà continuar creixent i produint. Algunes de les més recomanables són les següents:
- Enciam: s’aconsella jugar i provar amb diverses varietats, tant per la diversitat de gustos que ens ofereixen, com de colors que ens mostren mentre els cultivem. Algunes varietats són: meravella, fulla de roure, trocadero o romana, entre d’altres. S’aconsella deixar un pam entre plantes.
- Bledes: es recomana deixar cert espai (un pam i mig), ja que es poden fer molt grans. Les bledes són altament productives i en podem treure profit durant moltes setmanes o mesos. Se’n cullen les fulles exteriors i es deixa intacta la part interna, per tal que les fulles noves vagin creixent de nou.
- Espinacs: se solen cultivar habitualment per menjar a l’amanida.
- Escarola: espècie típica dels mesos freds. També es fan força grans i es recomana deixar un pam de distància a la taula de cultiu.
- Fulles tendres per anar tallant: ruca, canonges, etc.
- Api: també se’n poden anar arrencant les fulles. Ideals per fer sucs verds. Convé reservar també força espai ja que se sol fer gran.
- Col verda (“kale”): es tracta d’una varietat de col de fulla verda i arrissada molt agraïda de cultivar. Se n’aprofiten les fulles, que es poden menjar, per exemple, fetes al forn, tal com si fossin patates xip. Aquesta col es fa força gran, per la qual cosa es recomana reservar com a mínim un pam i mig de terra a la taula de cultiu.
Lleguminoses: faves, tirabecs o pèsols
Elisabet Sayrach recomana, a banda de les hortalisses de fulla esmentades, optar també per plantar espècies com faves, tirabecs o pèsols. Es tracta de cultius una mica més llargs però que acaben sent força rendibles, sobretot tenint present l’elevat preu amb el qual es comercialitzen al mercat.
Es tracta d’espècies que creixen cap amunt i que convé ajudar a fixar mitjançant la col·locació d’algun tipus d’estructura (canyes). Les faves són més resistents i no requereixen la instal·lació de suports.
En qualsevol cas, convé reservar cert espai a la taula de cultiu, ja que solen créixer força. Es poden comprar de llavor o de planter ja fet.
La taula de cultiu
Per bé que podem usar una jardinera o testos de diversa capacitat per cultivar verdures i hortalisses, el més recomanable és emprar una taula de cultiu, un contenidor o jardinera elevada, que permet treballar amb comoditat, sense haver d’ajupir-se. Les taules solen disposar de la profunditat necessària per tal de no malbaratar el substrat i ofereixen també un bon drenatge. De taules n’hi ha de diverses mides i capacitats.
També podem optar per estructures de fusta que es col·loquen al terra en escala, en esglaons a diferents nivells per tal d’optimitzar l’espai.
Finalment, si no disposem d’un balcó o terrat prou gran també podem optar per estructures verticals, les quals tenen compartiments petits que permeten plantar-hi hortalisses petites o plantes aromàtiques.
N’hi ha per a tots els gustos i per a tot tipus de balcons o terrasses. Només cal garantir que les plantes gaudeixin d’unes quantes hores de sol i cures i regs freqüents.
La importància de l’adobament i l’emplaçament
Un element que no convé oblidar és readobar la taula o els testos de cultiu, imprescindible si hem plantat amb anterioritat.
Es recomana l’humus de cuc, ja que a part d’aportar molts nutrients i de forma compensada, aporta volum a la terra i per tant supleix la que hàgim pogut perdre en collir o arrencar les plantes que hi havia amb anterioritat.
L’emplaçament de les taules o testos de cultiu és molt important. Convé sempre exposar-los al sol, és a dir, mirant cap al sud. El sol és sempre molt necessari, però més a la tardor o a l’hivern, quan comença a anar força baix respecte a l’horitzó.
Si el nostre balcó o terrassa té poques estones de sol al llarg del dia condicionarà en gran mesura els cultius. En aquest cas només podrem optar per plantar espècies que toleren una mica més l’ombra com poden ser bledes, espinacs o enciams.
També convé tenir molt present que a la tardor poden aparèixer fongs (bolets). Per tal d’evitar-ho cal regar de forma òptima, no de forma excessiva, i emprar algun antifúngic ecològic com pot ser la cua de cavall.
