calendari dels pagesos

Any rere any, i ja en van 160, que el Calendari dels Pagesos és present als quioscos i llibreries de Barcelona i tot el territori per aquestes dates. Es tracta d’una icona clàssica a pagès, però des de fa uns anys també a les de les grans ciutats gràcies a la major consciència ecològica i la implantació dels horts urbans.

La roda perpètua, la portada del calendari des del 1874

El primer exemplar es va publicar el 1861 amb una portada gràfica diferent a l’actual. La roda perpètua presideix les portades des de l’any 1874. Aquesta roda, extreta d’un tractat agrícola de l’entorn de l’any 1600, preveu els anys fèrtils o estèrils en referència als cultius.

Per saber-ho, cal comptar en sentit horari, començant per la casella que correspon a l’any 2000, i fer correspondre cada casella a un any. Segons aquesta roda, l’any 2021 serà un any fèrtil i el 2020 ha estat un any estèril segons el calendari.

La roda perpètua la va idear el frare mestre Domènec Varni, de Narni, i fou publicada pel frare Miquel Agustí, prior del temple de Perpinyà al segle XVII.

Què hi podem trobar?

La publicació segons Joan Tomàs, enginyer agrònom i editor del calendari,  és més un almanac que un calendari. El Calendari dels Pagesos recull, en qualsevol cas, informació molt variada, a banda del calendari o el santoral. Hi podem trobar dades de l’hora de la sortida i posta de sol de cada dia de l’any, els eclipsis de sol i de lluna, els dies de fira i mercat de tots els municipis catalans, les festes majors, consells i dites populars, entre molts altres continguts.

El calendari s’ha encarat recentment també a un públic més jove o més urbà que cultivi, per exemple, un petit hort, o un hort urbà. Un dels apartats més útil per als novells, però també per a aquells que ja no ho són tant, és el calendari de pràctiques agrícoles, el qual ens diu què cal plantar al camp o a l’hort mes per mes.

A banda, tot pensant en els consumidors i les persones que freqüenten els mercats, s’ha inclòs un calendari de fruites i verdures de temporada, útil per tal d’afavorir el consum de productes de  proximitat, més sostenibles.

Pronòstic meteorològic setmanal

Una de les informacions més valorades per a molts usuaris del calendari és la previsió meteorològica setmanal de tot l’any. L’editor, en Joan Tomàs, explica que els pronòstics es fan amb observacions acumulades al llarg dels anys, però també tenen en compte les dites i els coneixements populars. Una informació, si més no, complementària a la que ens aporten els mapes i models meteorològics estacionals.

Edició especial 160 aniversari

Per commemorar els 160 anys de vida, enguany el Calendari inclou, entre altres coses, un extens article de la història d’aquesta publicació. Al text s’explica que el primer cop que va aparèixer va ser l’any 1861 a la llibreria i impremta Casa Llorens, situada al costat de l’actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona. Casa Llorens va mantenir la propietat del Calendari fins al 1907, any en el qual va vendre els drets d’aquesta publicació. La llibreria Camí en va ser propietària fins al 1975, i a partir de llavors ho va ser Estanislau Tomàs i Morera.

El nou propietari va introduir canvis en la publicació, entre aquests la recuperació del català, llengua que s’havia perdut durant el període franquista l’any 1941. Des de l’any 2014 se’n fan càrrec de l’edició dos dels seus dos fills.

Un recull de successos cíclics

A la natura hi ha successos  que es repeteixen de forma periòdica: astronòmics, meteorològics, agrícoles, socials o econòmics, entre d’altres. Els antics almanacs, com el Calendari dels Pagesos, han recollit tradicionalment informació sobre el moment en el qual es produeix un succés, o quan cal commemorar-lo.

El calendari potencia, en qualsevol cas, la importància de recollir els coneixements del passat, la qual cosa, d’altra banda, pot combinar-se perfectament amb la tecnologia i els coneixements més científics actuals.