El boix grèvol (“Ilex aquifolium”) és un arbre de mida modesta —normalment de port arbustiu—, fruits vermells i fulles perennes i punxegudes que, sovint, s’utilitza per a guarniments i decoracions de Nadal. El boix grèvol és un símbol de Nadal, un fet que va propiciar que en el passat se n’abusés i que calgués protegir-lo.
Actualment és una espècie de gran valor ecològic protegida a Catalunya des del 1984. És per aquest motiu que es recomana no agafar-la directament del bosc. Les branques que venen als mercats de Nadal han de procedir de cultius controlats.
El grèvol, base d’alimentació i refugi d’algunes espècies
El boix grèvol és una planta dioica, això vol dir que hi ha exemplars masculins i femenins per separat, una dada important que convé tenir present si pretenem plantar-ne un al jardí.
El fruit del boix grèvol és la base d’alimentació de moltes espècies de fauna salvatge, i sovint n’és l’única font. En zones com el Montseny, per exemple, a l’entorn de Santa Fe, a l’hivern sol servir de refugi de les baixes temperatures a diversos animals, sobretot ocells, així com d’aliment. Les fulles espesses creen un petit microclima al seu interior i fan que la temperatura sigui uns graus més alta que la del seu entorn.
Igualment convé evitar collir espècies alternatives que es caracteritzin pels fruits vermells, tot i que no tinguin una normativa estricta que en prohibeixi la recol·lecció. No hem de collir, així doncs, plantes com el galzeran, la rosa silvestre o l’arç blanc, entre d’altres, ja que la sobrepressió també pot tenir greus conseqüències per a la fauna i l’ecosistema.
Els fruits de totes aquestes plantes i arbres són la dieta bàsica hivernal de molts animals, entre els quals els ocells.
La tradició de guarnir amb grèvol
El grèvol ha estat tradicionalment relacionat amb Nadal i les festes associades durant segles. Igual que les cançons de Nadal i els arbres, els seus orígens es remunten al nord d’Europa. El boix grèvol era una planta de gran importància per als pagans.
Per als celtes, el boix grèvol atreia la bona sort i la prosperitat, i per això el feien servir quan arribava el solstici d’hivern. Per als druides, era una planta sagrada, i també ho era per als antics romans, que l’associaven amb el déu Saturn. A més, per als romans, un altre tret distintiu del boix grèvol era que les seves fulles perennes remetien a la vida eterna.
El grèvol, el vesc i el galzeran són tres de les plantes silvestres més emprades durant les festes de Nadal per ornamentar el pessebre o la llar.
La molsa, en alguns llocs, també està protegida
La molsa és una espècie vegetal, de color verd viu, sense flor i que només creix uns centímetres, i forma una mena de catifa al bosc. Per Nadal hi ha qui en cull per decorar el pessebre.
En general no és una espècie protegida a Catalunya, però en alguns llocs concrets sí que ho és, sobretot en espais naturals protegits. En aquests llocs està prohibit collir-ne ja que aquesta planta evita l’erosió del sòl, facilita el reciclatge de la matèria orgànica i manté la humitat del terreny.
