El boix grèvol (“Ilex aquifolium” ) és una planta de fruits rodons i vermells, amb fulles punxegudes que, en ocasions, s’utilitza com a planta per a guarniments i decoracions de Nadal. El cert, però, és que és una planta protegida a Catalunya, amb gran valor ecològic. Per aquest motiu es recomana no agafar-la directament del bosc.

Per evitar la collita del grèvol, hi ha qui utilitza el galzeran, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses, però amb uns colors molt semblants. De la mateixa manera que el grèvol, té un seguit de propietats medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.  

La tradició de guarnir amb grèvol

El vesc, el grèvol i el galzeran són tres de les plantes silvestres més emprades durant les festes de Nadal per ornamentar el pessebre o la llar. Pertanyen a la família dels arbusts i fan fruits que maduren a principi d’hivern, és a dir, pels volts de Nadal.

El grèvol ha esdevingut tot un símbol nadalenc i això ha fet que, des de fa uns anys, se’n collís en abundància, fins a convertir-se en una espècie protegida a Catalunya.

Per als celtes, el boix grèvol atreia la bona sort i la prosperitat, i per això el feien servir quan arribava el solstici d’hivern. Per als druides, era una planta sagrada, i també ho era per als antics romans, que l’associaven amb el déu Saturn i que, per cert, aquest any té un paper important el mateix dia del solstici, perquè s’unirà en conjunció amb Júpiter i això no passava des de feia segles.

A més, per als romans, un altre tret distintiu del boix grèvol és que les seves fulles perennes remeten a la vida eterna.

Actualment, només es permet la venda del boix grèvol si es tracta d’espècimens de cultiu controlat.

La molsa, en alguns llocs, també està protegida

La molsa és una espècie vegetal, de color verd viu, sense flor i que només creix uns centímetres, formant una mena de catifa al bosc. Per Nadal hi ha qui en cull per decorar el pessebre.

En general no és una espècie protegida a Catalunya, però en alguns llocs concrets sí que n’hi ha de protegida, sobretot en espais naturals protegits. En aquests llocs està prohibit collir-ne ja que aquesta planta evita l’erosió del sòl, facilita el reciclatge de la matèria orgànica i manté la humitat del terreny.