(ACN) El govern català ha descartat decretar l’entrada en emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve, segons han confirmat fonts de l’executiu català a l’ACN. L’executiu ha decidit posposar la decisió perquè les reserves d’aigua dels embassaments del Ter-Llobregat encara es troben al 16,5 %, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El Pla Especial de Sequera (PES) aprovat pel govern preveu que el sistema Ter-Llobregat, del que beuen 202 municipis i prop de sis milions de persones, entri en fase d’emergència quan les reserves d’aigua dels embassaments caiguin al 16 % de la seva capacitat. Tanmateix, la unitat encara es troba mig punt per sobre del llindar de l’emergència.
Es manté la fase de preemergència
A principis de setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que els municipis que formen la unitat, entre els quals Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona, entrarien en emergència “probablement” la propera setmana. Si bé és cert que a curt termini no es preveuen pluges que permetin pal·liar la situació de sequera, les restriccions al consum d’aigua que ara com ara hi ha en vigor han fet allargar l’entrada en emergència i, per tant, per ara, la unitat es mantindrà en fase de preemergència.
Precisament, Aragonès va destacar “l’esforç de la ciutadania i els agricultors” de cara a endarrerir l’entrada d’emergència per la sequera: “Han entès que estem en una situació excepcional”. Segons va apuntar, l’estalvi acumulat ha permès endarrerir l’entrada en emergència més d’un any.
Els embassaments de les conques internes baixen per primera vegada del 16 %
En canvi, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) d’aquest dijous, els nou pantans de les conques internes de Catalunya, que s’utilitzen com a referència per la mitjana, se situen en el 15,99 %. Això, però, no implica l’aplicació automàtica de la declaració d’emergència, que s’implementa individualment a cadascuna de les unitats que conformen les conques internes. Mentre que el sistema Ter-Llobregat —format pel pantà de Sau, el de Susqueda, el de Sant Ponç, el de la Llosa del Cavall i el de la Baells—, per exemple, se situa en el 16,5 %, la unitat que depèn de l’embassament de Darnius-Boadella fa mesos que està en emergència i ara les reserves se situen al 12,1 %.
Les reserves dels embassaments continuen retrocedint
El pantà de Sau se situa en el seu mínim històric, al 4,8 %, una circumstància que també comparteix amb els de Darnius-Boadella (12,1 %) i el de Riudecanyes, amb un 2,9 % del total d’aigua que pot contenir. El de Siurana, que se situa al 3,4 %, molt a prop del mínim històric de l’any 2000 (0,9 %). La Llosa del Cavall també va a la baixa, amb un 17,2 % de reserves, cada vegada més a prop del valor mínim registrat durant la sequera del 2008 (12 %). El de la Baells, al 21,2 %, també emmagatzema cada vegada menys aigua i ja està pràcticament a nivells de la sequera de fa una dècada i mitja (20,4 %) i de la del 2005 (18,7 %).
Només tres dels nou embassaments han registrat lleugers increments en volum en els últims mesos: és el cas de Foix, que s’allunya del mínim registrat el setembre de l’any passat (47,6 %) i ja passa del 56 %. Susqueda està en el 21,2 %, un valor superior al mínim del 17,8 % de novembre del 2023, i Sant Ponç ha pujat del 26 % al 27,6 % en els últims tres mesos.
