Quan arriba la tardor astronòmica, uns dies amunt o avall, també s’assoleix l’extensió de gel marí més baixa de l’any al pol nord i, respectivament, la més gran al pol sud.
En el cas de l’hemisferi nord, la mínima extensió de gel marí coincideix amb el punt d’inflexió en el qual la calor i la fusió de l’estiu donen pas als primers episodis de fred intens. A l’hemisferi sud, en canvi, surten de l’hivern austral i és ara el moment en què el gel marí assoleix la màxima extensió anual.
Tal com ja és costum darrerament, el gel marí de l’Àrtic enguany s’ha situat novament entre els de menys extensió, amb dades molt similars a les del 2023.
La setena extensió de gel marí més menuda des del 1979
Des del 1979 es monitoritzen de forma continuada les variacions en l’extensió del gel marí de l’Àrtic mitjançant imatges de satèl·lit. L’anàlisi de les dades realitzat recentment per la NASA i el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC) de la Universitat de Colorado mostra que la mínima extensió de gel del 2024 a l’Àrtic es va assolir probablement el dia 11 de setembre.
L’extensió mesurada va ser de 4,28 milions de quilòmetres quadrats, una dada lleugerament superior a la del 2023 (4,23 milions de quilòmetres quadrats). Es tracta de la setena extensió de gel marí més baixa registrada a l’Àrtic des de l’inici de la sèrie de dades, ara fa 45 anys.
Convé tenir present que les dades registrades l’11 de setembre encara són preliminars i que caldrà esperar a principis d’octubre per tenir les dades definitives.
L’extensió del gel aquest 2024 és 890.000 quilòmetres quadrats superior a l’any de menys extensió mesurada, el 2012, amb 3,39 milions de quilòmetres quadrats. La dada d’aquest any és 1,94 milions de quilòmetres quadrats inferior a la mitjana del 1981-2010.
Una dada rellevant és que els darrers 18 anys coincideixen amb els 18 registres d’extensió de gel marí més baixes. La tendència general és d’una disminució d’un 12,4 % per dècada en relació amb la mitjana del període de referència 1981-2010.
El 2024, un altre exemple de com està canviant l’entorn àrtic a causa de l’escalfament planetari
Segons Walt Meier, investigador principal del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC), “aquest estiu hem viscut una pèrdua de gel molt prematura a la badia de Hudson, en aigües obertes pròximes al pol nord, mentre que un bocí de gel que es va resistir a fondre’s a l’estiu prop de l’estret de Bering”. L’expert destaca que “si bé no hem registrat cap mínim històric, les dades d’aquest any són un exemple més del canvi que està patint l’entorn àrtic”.
La pèrdua de gel marí contribueix a incrementar la temperatura a l’Àrtic, on s’ha constatat que està augmentant quatre vegades més que la mitjana planetària.
Estat actual de l’extensió del gel marí de l’Antàrtida
Segons informava ara fa uns dies la NASA, l’extensió de gel marí de les regions polars del sud del planeta també és baixa, gairebé rècord per baixa. El gel que envolta el continent Antàrtic va camí d’assolir poc més de 16,96 milions de quilòmetres quadrats, un valor inferior a la mitjana del període de referència 1981-2010, que és e 18,71 milions de quilòmetres quadrats.
Convé recordar que abans del 2014 el gel marí de l’Antàrtida augmentava lleugerament, un 1 % per dècada. Des del pic de màxima extensió a finals d’hivern austral de l’any 2014, el creixement del gel ha disminuït de forma dràstica. Els científics estan treballant per entendre’n les causes.
Si bé els canvis en l’extensió de gel marí han estat dramàtics a l’Àrtic durant dècades, el gel marí de l’Antàrtida es va mantenir estable. Però això ha canviat. Tot indica que l’escalfament global ha arribat a l’oceà austral”
