Arriba el solstici d’hivern i les festes de Nadal i diverses espècies d’arbres caducifolis de la trama urbana de Barcelona mantenen encara, en major o menor mesura, part de les fulles a les capçades. No es tracta d’un fet excepcional. És habitual molts anys que els caducifolis de Barcelona no s’acabin despullant del tot fins ben entrat l’hivern. El que sembla evident, però, és que enguany van més endarrerits que mai.
La manca de fred, pluja i vent, la causant de l’endarreriment en la caiguda de les fulles
El 2022 és un any sense precedents pel que fa a les elevades temperatures en el cas de Barcelona. Convé recordar que la tardor ha estat la més càlida mai registrada a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb una temperatura mitjana de 19,5 ºC, un registre quasi tres graus per damunt de la mitjana climàtica (període 1991-2020).
Convé recordar que el canvi de tonalitat de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos que es produeixen a l’interior dels arbres. L’inici d’aquest procés depèn de diversos factors, els més determinants dels quals són la disminució de la temperatura i les hores de llum, però també factors com el vent i la presència de pluja.
La bonança tèrmica d’aquesta tardor, només amb uns pocs dies de fred puntuals, podria ser una de les causes que explicarien l’endarreriment de la caiguda de les fulles, fet que es podria haver vist magnificat encara més a l’interior de la trama urbana a causa de l’efecte illa de calor.
Els pocs episodis de pluja i de vent també són elements que han condicionat que les fulles seques no hagin caigut de forma més massiva o general.
El plàtan d’ombra, encara amb fulles parcialment grogues
El plàtan d’ombra (“Platanus acerifolia”), tot i que des de fa anys s’està limitant a favor d’altres arbres més resistents a les condicions urbanes, encara és l’arbre més abundant de la ciutat i emblema de molts carrers i avingudes.
En general, aquests dies, el plàtan d’ombra no té les fulles seques del tot i en molts casos encara se n’observen de parcialment grogues. Això fa que es mantinguin majoritàriament a les capçades, tot i que una part han anat caient durant les darreres setmanes.
El plàtan perd les fulles a finals de novembre a l’interior i els Pirineus, però pot mantenir les fulles sequeres damunt les branques durant les primeres setmanes de l’any a la costa i sobretot en el cas de Barcelona. A Barcelona no se n’observen branques totalment nues, alguns anys, fins a mitjans d’hivern. Sigui com sigui, enguany els plàtans també van més endarrerits de l’habitual.
Caiguda sobtada de les fulles del lledoner aquests dies
El lledoner (“Celtis australis”) és també un dels arbres més abundants de la ciutat. Es tracta d’una espècie mediterrània molt ben adaptada a la sequera que manté les fulles ben verdes a l’estiu i que les perd de cop, només en qüestió de dies, a finals de tardor. Justament aquesta setmana s’observa la caiguda massiva del fullatge dels lledoners, probablement també amb uns dies de retard respecte al que sol ser habitual a Barcelona.
En general tot sembla indicar que aquest lleuger retard en el moment del canvi de color o de la caiguda de les fulles d’enguany pot extrapolar-se a altres espècies d’arbres caducifolis plantats al tramat urbà de Barcelona com aurons, blades i mèlies, entre d’altres.
Els colors de tardor també han anat tard enguany a la resta del territori
Els colors de tardor s’han fet pregar aquesta tardor als boscos caducifolis catalans. Espècies tan emblemàtiques com el faig han acabat arribant al moment òptim cromàtic entre una i dues setmanes més tard de l’habitual en molts casos.
