La Setmana Santa s’ha acomiadat amb un arc de Sant Martí espectacular i visible des de molts indrets del litoral i el prelitoral centrals. A Barcelona, les xarxes socials s’han omplert d’imatges d’aquest particular fenomen, vist des de diversos barris de la ciutat.
A primera hora de la tarda s’han format alguns xàfecs irregulars i dispersos cap a Ponent i en punts dels Pirineus i els Prepirineus. Un dels ruixats ha acabat arribant al litoral barceloní pels volts de dos quarts de vuit del vespre. Malgrat que amb prou feines ha deixat quatre gotes, sí que ha estat prou actiu per afavorir la formació d’un gran arc de Sant Martí, que ha estat ben visible.
Sempre es veu quan tenim el sol a l’esquena
Al matí sempre veiem l’arc de Sant Martí cap a l’oest pel fet que el sol el tenim a llevant, al costat oposat. A la tarda o al vespre, per contra, s’observa cap a l’est, que ha estat el cas d’aquest Dilluns de Pasqua. Cal, per tant, que plogui al costat oposat d’on hi ha el sol i també és necessari que el sol no es trobi gaire alt respecte a l’horitzó.
El diàmetre de les gotes d’aigua implica que l’arc es vegi amb coloracions més o menys intenses. Si les gotes són menudes —un fet que es produeix sovint a l’hivern—, l’arc es veu més apagat o difuminat. Si són més grans, en canvi, l’arc mostra colors intensos i ben definits. Les gotes grans són més pròpies dels ruixats de primavera o d’estiu.
També hem observat aquest dilluns en algun moment un arc doble i en alguna ocasió poden ser fins a triples. La formació d’arcs suplementaris es produeix pel fet que alguns rajos de llum es reflecteixen dos o tres cops dins de la gota de pluja. Això fa que surtin dispersats amb un angle més gran i que generin un arc doble o triple.
Finalment, convé apuntar que l’arc de Sant Martí no és exactament un arc sinó un cercle, és a dir, una circumferència. La superfície del sòl només ens permet observar una part de l’anell —l’arc—, però des d’un avió o una gran muntanya podríem arribar a contemplar-lo tot sencer.
