La cotorra argentina i la de Kramer s’han fet cada vegada més presents a Barcelona i a moltes ciutats del conjunt de la península Ibèrica al llarg dels darrers anys. Aquestes espècies invasores es van començar a estendre per les zones urbanes a principis dels anys 90 i, avui en dia, ja formen part del nostre entorn.
Un article publicat recentment a la revista ‘Diversity and Distributions’, que ha estat liderat per Laura Cardador, investigadora del CREAF, ha mostrat que la ràpida expansió d’aquestes aus ha estat, en gran mesura, gràcies als hàbitats humans, a les ciutats i a les infraestructures viàries.
No ha estat l’únic factor que hi ha tingut relació, ja que també hi ha ajudat el fet que el clima que s’han trobat aquestes aus a casa nostra és semblant al de la seva zona d’origen. Tot i això, tal com apunta aquest estudi, el factor clau ha estat “portar una vida urbanita” per part d’aquestes aus.
L’inici de la colonització de les cotorres: els alliberaments voluntaris o involuntaris
Anys enrere, hi havia persones que tenien espècies invasores, com les cotorres, d’animals de companyia. De tant en tant, alguns exemplars que vivien en gàbies eren alliberats, fos de manera voluntària o sense voler. Això va iniciar la colonització de la cotorra de Kramer i de l’argentina en zones urbanes al llarg dels anys 90.
Des de l’any 2005 a Europa està prohibit comercialitzar amb espècies invasores. Tot i això, s’ha vist que la presència de cotorres ha continuat estenent-se per hàbitats humans. Què és el que ha passat, doncs?
Segons l’equip d’investigadors, les cotorres que viuen a les ciutats s’han pogut moure seguint les infraestructures que connecten les zones urbanes, a més d’altres entorns alterats i degradats per l’activitat humana. D’aquesta manera, han continuat colonitzant àrees humanitzades on fins fa uns anys no se n’havien vist.
El primer registre de cotorra argentina, l’any 1975 a Barcelona
Ja fa gairebé 50 anys que es van detectar les primeres cotorres en àmbits urbans, tot i que va ser sobretot a partir dels anys 90 quan la colonització es va accelerar.
El primer registre de cotorra argentina que hi ha a la base de dades amb què ha treballat el CREAF per dur a terme l’estudi és de l’any 1975 a Barcelona. Des de llavors s’ha estès fins a localitzar-se’n a 142 municipis, sobretot en grans ciutats com Barcelona i Madrid.
Per la seva banda, la cotorra de Kramer també ha anat guanyant presència per ambients humanitzats de diverses zones de la península Ibèrica, però sense arribar als nivells de l’altra espècie. Se n’han detectat a 34 municipis.
