Una olivera, un hort tradicional, un d’hidropònic, un racó de plantes aromàtiques, un de plantes mediterrànies i florals, plaques solars… El terrat de l’escola Pérez Iborra ofereix un tast de les múltiples possibilitats que pot oferir una coberta renaturalitzada. “Com que som al centre de Barcelona, sempre havíem tingut clar que ens faltava la natura, i l’anàvem a buscar fora. Quan vam saber de la possibilitat de portar-la a la nostra coberta, no vam tenir cap dubte: era un projecte que havíem de fer sí o sí“. Així de contundent es mostra Jordi Casas, director d’aquest centre educatiu que fa tres anys va decidir posar en pràctica els beneficis de les cobertes verdes. El resultat és un terrat ple de vida. L’antítesi de l’extensió erma de 400 m2 que coronava l’edifici.
La fundadora d’Eix Verd, Lídia Calvo, que ha participat en el projecte d’aquesta coberta amb l’empresa Et Posem Verda, ho explica amb aquestes paraules: “Abans d’aquest edifici, aquí hi havia un camp. Ara, s’ha recuperat aquell espai de camp, posant-lo dalt de tot”. Els estudiants més petits són els que treballen a l’hort tradicional i cultiven, entre altres, uns pèsols boníssims que són com “caramels saludables”. “Els més grans s’encarreguen de l’estació meteorològica i aprenen dels recursos que ofereixen les cèl·lules fotovoltaiques”, explica Casas al programa Via 15. “Aprenen un munt a totes les edats”.
“Rebem trucades cada setmana”
L’estudi d’arquitectura MataAlta, liderat per Sergio Corratalá, està especialitzat en la renaturalització d’espais urbans, i se’n surten molt bé. Ells han signat el projecte d’enjardinament del terrat de 1.500 m2 on s’ubica el restaurant 7 Portes, guanyador del Premi de la Nova Bauhaus Europea, que convoca la Comissió Europea. També és seva la transformació d’un terrat amb vistes d’impressió ubicat al passeig de Gràcia, amb un banc d’obra de 20 m2 i una selecció de plantes que afavoreixen la biodiversitat. Una obra de l’any 2018 que ha estat precursora de moltes altres que han vingut després.
“Barcelona és un ciutat molt densa”, afirma Carratalá, “al centre hi ha una manca de verd altíssima i amb aquestes cobertes posem natura de forma estratègica a tots els terrats que hi ha sense fer-se servir”. També explica: “Els nostres clients ens diuen que han descobert els terrats durant la pandèmia. Arran d’un parell de concursos que ha fet l’Ajuntament i el canvi de paradigma de la gent, que pensa més en el verd, rebem trucades totes les setmanes, interessant-se per fer una coberta verda al seu terrat”. Una iniciativa que, a més d’enriquir la biodiversitat i recuperar la natura entre l’asfalt, millora l’aïllament de l’edifici i el revaloritza al mercat immobiliari.
Un milió de m2 de cobertes verdes
“Basilea és la ciutat europea amb més cobertes verdes, amb 1.000.000 de m2“, explica Jaume Ferret, de l’empresa Et Posem Verda. “Han vist que funciona tan bé que tots els edificis amb superfície plana han de tenir, per llei, una coberta verda que es pot combinar amb una de fotovoltaica”, afegeix. Les comparacions són odioses. A Barcelona, menys d’un 1 % dels terrats s’han renaturalitzat. Aquest 2022 se sumaran 2.000 m2 de cobertes verdes gràcies al segon concurs que ha fet l’Ajuntament, que subvenciona el 75 % de la despesa amb un topall de 100.000 € per terrat. Encara queda molt camí per recórrer.
“Es calcula que a Barcelona entre un 60 % i un 70 % podrien ser cobertes verdes“, explica Ferret, “Si així fos consumiríem menys en refrigeració, no tindríem tantes nits tropicals i la temperatura a la ciutat seria més agradable a l’estiu. La temperatura es podria reduir dos graus“. “La ciutat serà verda o no serà”, afirma Lídia Calvo, i Jordi Casas està convençut que “portar la natura a la ciutat sembra una llavor en els nostres infants que és molt potent com a missatge”.
