(ACN/Redacció) Investigadors del Barcelona Supercomputing Center (BSC), juntament amb grups del CSIC i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), han dissenyat matemàticament una proteïna artificial. Entre cinc i 10 cops més potent que els enzims naturals, aquesta recerca és capaç de degradar els microplàstics de les ampolles i, per tant, obre la porta a assolir “un entorn saludable de zero plàstics”. Els resultats s’han publicat a la revista ‘Nature Catalysis’.
El PET, un dels plàstics més habituals
Un dels plàstics més emprats actualment és el PET (tereftalat d’etilè): suposa més del 10 % de la producció global de plàstics. Present en molts envasos i en ampolles de beguda, amb el temps aquest material es va desgastant formant partícules cada cop més petites —els anomenats microplàstics—, cosa que agreuja els problemes mediambientals. La nova proteïna artificial, però, es presenta com una eficaç solució davant la problemàtica.
Entre 5 i 10 cops més efectiva
Els resultats indiquen que la nova proteïna és capaç de degradar micro i nanoplàstics de PET amb “una eficàcia entre cinc i 10 vegades superior” a la dels recursos actuals al mercat i, a més, a temperatura ambient, ha afirmat Guallar. Altres aproximacions necessiten actuar a temperatures superiors a 70 °C, cosa que comporta altes emissions de diòxid de carboni i en limita l’aplicabilitat.
El disseny actual ja podria tenir aplicacions, segons els investigadors, però “la flexibilitat de la proteïna, com la d’una eina multiús, permetria afegir i provar nous elements i combinacions”, explica la doctora Sara García Linares, de la Universitat Complutense de Madrid, que també ha participat en la investigació. “Els mètodes computacionals i la biotecnologia ens poden permetre trobar solucions a molts dels problemes ecològics que ens afecten”, ha conclòs Guallar.
