Aquesta setmana s’ha publicat a la revista ‘Nature’ un descobriment que ofereix un bri d’esperança de cara a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, concretament del metà.
L’estudi, amb participació d’investigadors catalans del CREAF, revela per primera vegada que els arbres capten metà, un dels gasos que més contribueixen a l’escalfament global de la Terra. L’estudi s’ha dut a terme en diferents classes de boscos de tot el planeta.
Els resultats suposen un canvi de paradigma en els plans de reforestació i conservació, que fins ara només coneixien la capacitat dels boscos a segrestar diòxid de carboni.
El metà, un gas d’efecte hivernacle responsable de prop del 30 % de l’escalfament global
El perquè del descobriment rau en el fet que s‘ha dut a terme un experiment lleugerament diferent als que s’havien fet fins ara. La majoria d’estudis fets fins ara mesuraven els fluxos de metà al primer metre del tronc dels arbres, on els arbres sí que emeten aquest gas cap a l’atmosfera.
La clau d’aquesta nova recerca liderada per la Universitat de Birmingham, en la qual ha participat el CREAF, és que s’han fet mesures a més altura, no només prop del terra. Això ha permès observar que aproximadament a partir d’un metre d’alçària els bacteris que viuen a l’escorça dels arbres absorbeixen molt més metà de l’aire.
El potencial dels boscos per absorbir metà és de 24,6-49,9 Tg en l’àmbit mundial, una quantitat semblant a la que capten els sòls de tot el món, l’únic embornal conegut fins ara”
Els boscos que absorbeixen més metà es troben en climes més humits i calorosos
Segons explica Josep Barba, coautor de l’estudi, els microorganismes que viuen a l’escorça dels arbres i que fan servir el metà com a font d’energia són més actius en climes més humits i calorosos. Els boscos tropicals capten unes 10 vegades més metà que els temperats i unes 20 vegades més que els boreals.
Aquests microorganismes comencen a consumir metà de l’exterior a mesura que en queda menys a l’interior del tronc. Això passa a partir del metre d’alçària. Afegeix que “els arbres funcionen com a xemeneies que canalitzen el metà des de les capes profundes del sòl i l’alliberen per l’escorça”. Així doncs, a més alçària, menys metà queda a l’interior de l’arbre i els bacteris el comencen a consumir de fora.
En el còmput global, s’absorbeix més metà del que s’emet”
Els boscos se sap que són encara més valuosos: absorbeixen els dos principals gasos d’efecte hivernacle
Els resultats d’aquest estudi afegeixen valor al rol dels boscos a l’hora de combatre el canvi climàtic, ja que, a banda de la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric, ara se sap que també poden absorbir metà.
Això també pot suposar un canvi de visió en el cas de les estratègies de reforestació, ja que els boscos nous (joves) no són gaire eficients a l’hora de captar el carboni, però sí que poden ser-ho en el cas del metà, ja que el que compta no és la maduresa del bosc, sinó la superfície de l’escorça que interacciona amb l’atmosfera.
Els arbres procedents de reforestació, encara que siguin joves, si n’hi ha molts, hi ha molta superfície de tronc exposada i el potencial per captar el metà de l’atmosfera seria alt”
Compromís mundial contra el metà
A la cimera del canvi climàtic COP26 es va llançar el compromís mundial contra el metà amb l’objectiu de reduir les emissions de metà un 30 % a finals de la dècada. En aquest sentit, Vicent Gauci, investigador de la Universitat de Birmingham i autor principal de l’estudi, destaca que “els resultats del seu estudi indiquen que plantar més arbres i reduir la desforestació han de ser una part important per aconseguir aquest objectiu”.
