El tomàquet mandó de Collserola o les mongetes de ganxet de la zona del Vallès són alguns dels productes que es poden comprar sota la nova marca DeCollserola. Set pagesos de la serra s’ha unit per comercialitzar tota mena d’hortalisses però també vi, oli i mel. A més, també tenen elaboradors artesans de la zona que fan productes de proximitat com cervesa, kombutxes i galetes.
Alimentem Collserola ha ajudat a fer xarxa
L’any 2016, el Consorci del Parc Natural de Collserola va posar en marxa el projecte Alimentem Collserola amb la cooperativa Arran de Terra. L’objectiu era la dinamització agroecològica de la serra i crear xarxa entre els productors. La iniciativa es va consolidar i, ja fa cinc anys, 17 dels 25 pagesos del parc es van agrupar en l‘associació Collserola Pagesa. En paral·lel, des d’aquest febrer alguns productors han començat a comercialitzar conjuntament. De moment, són set pagesos, però esperen ser més, i el seu objectiu és distribuir a comerços, restaurants i menjadors escolars de tota l’àrea metropolitana.
Un perfil de pagès més jove
Segons el consorci, aproximadament un terç dels 25 pagesos de Collserola són pagesos nous, és a dir, pagesos que aquesta professió no els ve de família. “És un perfil que no ve de pagès, un perfil jove amb mentalitat ecològica, i la seva mitjana d’edat és molt inferior a la mitjana de la pagesia catalana: Fa uns dos anys era de 37 anys i, a la de la resta de Catalunya, està per sobre dels 60“, explica Joan Vilamú, cap de servei de medi natural i territori del Consorci del Parc Natural de Collserola.
Més biodiversitat i més prevenció d’incendis
El tímid creixement de la superfície conreada a Collserola en els últims 15 anys és una bona notícia perquè es fa possible tenir producte de proximitat a prop de casa, però també per altres raons. Els camps de cultiu són espais oberts que ajuden que un possible incendi no es propagui tan ràpidament com si hi hagués un bosc continu, ja que actuen com a tallafocs.
Per altra banda, la presència dels camps també és positiva per la biodiversitat. “Fa 35-40 anys, quan es veia que s’havia anat perdent la superfície agrícola al parc, es va observar que a mesura que s’anava tancant el bosc, s’anaven abandonant conreus i es perdien espais oberts, també anaven disminuint les poblacions d’algunes de les espècies emblemàtiques del clima mediterrani, com són els teixons, els abellerols, els eriçons, perquè estaven perdent els seus hàbitats“, explica Vilamú, del consorci del parc, “per tant, interessa mantenir aquests espais oberts“, afegeix.
