Després d’un mes de març crític, en què els embassaments catalans amb prou feines arribaven al 14 % de la capacitat, el govern va activar un pla de restriccions sever sobre el consum d’aigua. Gràcies a una primavera plujosa, al juny les reserves van arribar fins al 37 %, una notícia que es va rebre amb optimisme i va permetre desactivar la fase d’excepcionalitat per passar a la d’alerta, amb unes restriccions més suaus. Un cop acabat l’estiu, l’aigua dels embassaments ha tornat a baixar i actualment se situa en el 29 %.
L’episodi de sequera d’aquest 2024 no és puntual, ja n’hem viscut alguns abans i encara en podem esperar més. Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, ha donat aquesta tarda al ‘betevé directe’ una explicació científica a la cronificació de la sequera a Catalunya: “La temperatura augmenta i ho continuarà fent durant dècades i, per contra, la pluja no s’espera que augmenti. Fins i tot, es preveu que es redueixi i aparegui de forma irregular”, ha detallat.
Els nostres embassaments estan condemnats a estar semiplens”
Restriccions a llarg termini
Davant el fenomen de la sequera estructural, Dante Maschio, portaveu de la Plataforma Aigua és Vida, ha defensat que “les restriccions no poden ser puntuals per abordar només les situacions d’emergència”. Maschio ha explicat que la planificació del consum de l’aigua es fa amb sis anys d’antelació, tenint en compte quines infraestructures es necessitaran i també la demanada que hi haurà.
És per això que considera essencial “refer la gestió de l’aigua per adaptar-la a les noves necessitats i prioritzar usos. El problema de sequera no el causa aquest últim episodi” i per això reivindica la necessitat de pensar a més llarg termini.
La situació és més greu perquè durant els anys de bonança no hem gestionat l’aigua”
El consum a Barcelona
Martín Vide ha subratllat que “la ciutadania, quan té la informació adequada, sap prendre consciència de la situació i actuar d’acord amb la seva gravetat”. Precisament ha parlat de la sequera del 2008, quan degut a les restriccions els barcelonins van conscienciar-se i van reduir el consum fins a arribar a xifres exemplars com les actuals: les llars rebaixen el consum d’aigua a 98 litres per persona i dia.
El cost de regenerar l’aigua
La portaveu del govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat que “les dessaladores seran clau per garantir que el 2027 el 70 % de l’aigua que produïm no depengui de la pluja”. Això, apunten ambdós experts, té un cost econòmic i mediambiental molt elevat, ja que s’haurà de transportar l’aigua i es requerirà, entre altres coses, infraestructures noves.
A més, Maschio ha dubtat de la viabilitat d’aquesta proposta: “És un bajanada i m’agradaria veure amb dades com es pot abastir així el 70 % del país. Per exemple, com es connectaran a la xarxa les zones aïllades?”. Amb això, ha aclarit que s’ha d’apostar per la regeneració, però no com a única solució. “És una mesura per no escollir prioritats i no posar límits”, ha dit.
Reclamen més transparència
El pla de gestió de l’aigua vigent fa tres anys que està en marxa. A més de mesures per a individuals, també recull restriccions per a diversos sectors econòmics, principalment l’agricultura, la ramaderia i el turisme. La Plataforma Aigua és Vida, però, denuncia que encara no tenen cap evidència de la seva efectivitat. “No sabem l’impacte de l’aplicació d’aquestes restriccions perquè el govern no publica les dades”, ha manifestat Dante Maschio.
Segons ha explicat l’activista, van demanar les dades al conseller Mascort, però el govern va rebutjar publicar-les al·legant que “contenien informació sensible sobre les empreses”. Tant Maschio com Martín Vide han demanat transparència al nou govern.
