La convecció càlida és un fenomen a escala local o regional que deixa pluja intensa sense tenir cap de les configuracions que habitualment deixen precipitacions: front, tàlveg, pertorbació, gota freda, borrasca ni zona d’inestabilitat.
El concepte de ‘convecció’ es basa en la transferència d’energia entre masses d’aire que tenen temperatures diferents. L’aire càlid esdevé menys dens i tendeix a pujar, fet que propicia moviments ascendents de la massa d’aire i la posterior condensació, amb la formació de nuvolositat.
La convecció és un dels factors que provoca el creixement de nuvolades i la formació de tempestes, amb cumulunimbus que poden assolir dimensió vertical important.
En canvi, la convecció càlida no produeix cumulunimbus, ja que té lloc als primers quilòmetres de la troposfera baixa, entre la superfície terrestre i els 2.000 m, per tant, amb un gruix que pot assolir els 2 km. Aquest motiu explica que el radar meteorològic no pugui copsar la intensitat d’aquesta pluja: són uns núvols molt arrapats a capes baixes i la reflectivitat de la pluja no és captada pel radar.
La massa d’aire a totes les capes atmosfèriques és força càlida, amb molta saturació d’humitat i xafogor a la troposfera baixa, especialment en superfície.
El xoc de vents a capes baixes, clau per a la convecció càlida
La convecció càlida necessita un xoc de vents a capes baixes que procedeixen de diferents direccions. Aquesta ‘convergència’ és el mecanisme que forma els núvols baixos i deixa la pluja. A més, el joc de forces que venen des de diferents direccions mantenen els ruixats força estàtics.
Podríem afirmar que la convecció càlida produeix ruixats o pluja endògena: es formen en certs punts i van descarregant allà de forma persistent sense tenir una ‘ruta’ o trajectòria perquè els vents de direccions contràries són una força que les manté allà.
Un exemple de convecció càlida de llibre és la configuració del 18 de desembre del 2020, quan van caure uns 300 mm a Cerdanyola del Vallès.
