Els xàfcs p

Les tempestes tenen una vida i un metabolisme propi que depèn de forces variables i multitud de factors, que són importants i imprescindibles per portar a terme previsions meteorològiques acurades i el màxim d’afinades possible.

Existeixen dos tipus de tempestes en funció de l‘estaticitat. Les exògenes són aquelles tempestes que es mouen: es formen en un indret i es van desplaçant fins que s’acaben fonent o desapareixent en sectors ben allunyats. En canvi, les tempestes endògenes són estàtiques i descarreguen moltes hores seguides en una zona o regió determinada. Dos exemples de ruixats o tempestes endògens són l’episodi de Montserrat, el 10 de juny del 2000, i els 300 mm de pluja caiguts només a Cerdanyola del Vallès el 18 de desembre del 2020.

Els ruixats exògens acostumen a ser més extensos i afectar més comarques, és a dir, ocupen més extensió geogràfica. En canvi, els ruixats endògens acostumen a ser fenòmens molt més locals.

Factors que condicionen la trajectòria de les tempestes

Si ens fixem en els ruixats o les tempestes exògenes, hi ha diferents variables o factors que cal tenir en compte per preveure’n la seva trajectòria o el seu recorregut.

  1. El flux de vent en alçada. El moviment del vent en alçada (5.000 metres) és gairebé determinant per saber si es mouran o no aquests ruixats que es formin. Si el vent a capes altes és del nord-oest, les tempestes es mouran cap al sud-oest. Si el vent en alçada és del nord, les tempestes seguiran una trajectòria cap al sud. Així doncs, analitzar el corrent en jet, aquest passadís fort de vent a la troposfera alta, és molt important per saber la trajectòria de la pluja.

Aquesta és la causa principal que ajuda a entendre perquè es formen les tempestes al Prepirineu i Catalunya Central i després viatgen cap al prelitoral i arriben desgastades o descafeïnades a la costa. Aquesta situació es produeix perquè en altura tenim un corrent marcat de nord-est, que fa moure la pluja en sentit sud-est.

És important tenir-ho en compte perquè quan el flux en alçada és del nord-oest, pot acabar plovent quatre gotes o caient algun ruixat breu aquí, a la ciutat de Barcelona.

En canvi, quan el flux de vent en alçada és del sud i els models ens marquen tempestes al Pirineu, no cal patir per pluja a Barcelona perquè el vent del sud les mantindrà restringides a la serralada pirinenca, i les empenyerà cap al sud de França en sentit nord.

2. Cisallament o “xoc de vents”. Es tracta de la conjunció en un punt de masses d’aire que procedeixen de diferents direccions. Si aquesta juxtaposició de corrents d’aire es produeix a capes baixes, no determinaran la trajectòria de les tempestes formades, sinó que en potenciaran la seva força o intensitat. En canvi, si aquest xoc de vents es produeix a capes altes, a 4.000 o 6.000 metres d’altura, cal preveure que no hi haurà gaire trajectòria de les tempestes, ja que hi haurà un joc de forces que mantindran més o menys al lloc el cumulunimbus que es formi.

3. Calor forta acumulada en planes o depressions. La calor, juntament amb la humitat, és un combustible necessari per fer funcionar les tempestes i, fins i tot, en pot arribar a condicionar la seva trajectòria quan es mouen. Les altes temperatures del pla de Lleida o de les conques de la Catalunya Central sovint exerceixen d’efecte “xuclador” d’aquests nuclis convectius: és a dir, les tempestes van a “buscar la calor” perquè és una de les seves fonts principals d’alimentació.

4. Relleu o orografia. La geografia també pot jugar un paper transcendental en el moviment de la pluja convectiva. A banda de reforçar o fer minvar la pluja en funció de la situació (efecte palanca o ombra pluviomètrica), la presència d’una vall fluvial o d’una desembocadura d’un riu pot influenciar en el moviment de les tempestes, que es canalitzen per aquests indrets. Moltes vegades, quan es formen ruixats a l’interior i amb el vent en alçada favorable, els ruixats viatgen a través del riu Llobregat, Cardener o, fins i tot, a vegades, s’han reforçat aquells que han arribat al Delta de l’Ebre.

Quan es produeix una situació de baixa tèrmica o baixes pressions relatives, són aquests factors locals els que entren més en joc per determinar el moviment i la trajectòria de les tempestes que es formin, ja que en altura no hi ha un flux marcat o un corrent d’aire molt evident.

Aquí a sota us posem una comparativa entre el pronòstic i el radar del divendres, 11 de juny del 2021, dia en què s’ha produït una configuració de baixes pressions relatives a la península Ibèrica.

Aquest primer mapa respon al flux de vent a 700 hPa. Com veieu, pronostica una situació indefinida, sense un corrent marcat o evident, al Pirineu, Prepirineu, nord de la Catalunya Central i prelitoral nord. En canvi, flux fluix però més marcat del nord-oest al pla de Lleida i Tarragona.

Vent a 700 hPa (GFS Meteociel)

L’evolució de les tempestes del radar es correspon amb la diagnosi del flux de vent: els xàfecs i tempestes del Pirineu i Prepirineu, en no tenir un patró de vent marcat en alçada, s’anaven recreant i descarregant sense moure’s massa. En canvi, els ruixats del sud seguien trajectòria de nord-oest a sud-est.